La segona entrega dels 'VI Monòlegs d’Alcoiania' que ha tingut lloc al Teatre Principal ha tingut quatre protagonistes molt diferents.

El primer d’ells per ordre d’aparició ha sigut el cosí-germà de Sheldon Adelson, George, que ens ha portat un macroprojecte ‘perfecte’ per a eixir de la crisi d’una vegada: Alcoillywood. George, Jordi, ha proposat convertir Alcoi en el Hollywood mediterrani. Un passeig de la fama en Sant Nicolau, unes grans lletres en el Barranc del Sint, un hotel de 500 habitacions en la Font Roja... una boja però al temps convincent proposta interpretada per Hermógenes Llopis i escrita per Paco J. Agulló.

La segona protagonista ha sigut Tereseta, la senyora de Tirisiti... per poc temps. Tereseta ha volgut anunciar que estan en tràmits de divorci i que vol refer la seua vida amb el Sereno. També ha explicat els seus projectes per a potenciar el Betlem com canviar-li el nom, la seu, del Principal al Calderón, i fins i tot l’idioma, del valencià a l’anglès. Tereseta ha pres vida gràcies a Conchi Doménech amb un text de Lidia Miró.

El tercer dels monòlegs l’ha portat a escena una hostessa recent arribada de Nova York, en jet-lag i tot. Ens ha explicat les complicacions de la seua faena, amb veu en off fins i tot, i els seus encontres amb alcoians en l’avió o en la mateixa Nova York. També ha narrat la seua experiència com a component d’un dels boatos de les Entrades, sense oblidar una nit de marxeta per Alcoi. L’hostessa ha sigut Isabel Balaguer i el text l’ha escrit Lola Barrachina.

Per últim, Cristina Gómez ha sortit a l’escenari per a trencar amb tot. Ha explicat que el segon dia de Nadal, hi ha una tradició a Alcoi on les dones poden demanar en matrimoni als homes. Cristina ha baixat de l’escenari i ha triat a tres homes del públic i els ha fet aquesta proposició tan original amb crits inclosos. Cristina Gómez ha demostrat que té molt caràcter i que per a res és una ‘rubia en apuros’.