El passat dilluns 31 d’octubre En Mariano Rajoy Brey, president del Partit Popular, va jurar el seu càrrec de president del Govern al Palau de la Zarzuela. A l’acte acudiren entre d’altres, el notari major del Regne, el president del Tribunal Suprem, i el president del Tribunal Constitucional, la presidenta del Congrés i el president del Senat.

Tot i que l’acte estava previst, no, vaig deixar de sentir una enorme tristesa. L’home que li deia a Bárcenas el 20 de gener de 2013 : “Luís. Lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo.”

El president d’un partit ple de casos de corrupció, que no ha sabut o no ha volgut traure del  PP tota una sèrie de persones imputades, algunes d’elles condemnades i en la presó, té la barra de presentar-se per a president del Govern?.

Què pensaran de nosaltres, els espanyols, a Europa i al món quan ens donem un president amb eixe currículum ?.

I què pensaran d’un partit, el Partit Popular que no l’ha reballat fora ?. Per eixa estima a Espanya que proclamen l’haurien de fer dimitir.

El mal moral que fa a la societat espanyola l’elecció d’aquest president amb tota la motxilla que porta per ser el líder del PP, infestat de casos de corrupció, és immens.

De poc ens aprofiten el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, el Congrés i el Senat si no hi ha vergonya (decència).

Amb llistes obertes, el resultat de les votacions del Congrés hauria estat un altre. Pense que els vots del PSOE sobretot, haurien canviat prou.

“Entre les deformacions del sistema democràtic, la corrupció política n’és una de les més greus, perquè traeix al mateix temps els principis de la moral i les normes de la justícia social; compromet el correcte funcionament de l’Estat, influint negativament en  la relació entre governants i governats; introdueix una creixent desconfiança  respecte a les institucions públiques, causant un progressiu  menyspreu dels ciutadans  per la política i els seus representants, amb el consegüent afebliment de les institucions. La corrupció distorsiona de soca-rel el paper de les institucions representatives, perquè les utilitza com terreny d’intercanvi polític entre peticions clientelistes i prestacions dels governats. D’aquesta manera, les opcions polítiques afavoreixen els objectius limitats  dels qui posseeixen els mitjans per influenciar-les i impedeixen la realització del bé comú de tots els ciutadans”.

Aquestes paraules del “Compendi de la Doctrina Social de l’Església” edició del 2005, eren premonitòries del que ens ha passat.

Segur que cadascú de nosaltres, té alguna cosa a fer, per tal d’anar redreçant el rumb d’aquesta societat nostra, que no va per bon camí. Si esperem que només la classe política ho faça, anem apanyats. Hi ha massa feina a fer, i és massa important per  deixar-ho sols a les seues mans.