Aproximació a Santa Cecilia

El “Martyrologium hieronymianum” fa esment d’una nota tipogràfica que indica: “Appiâ viâ in eâdem urbe Româ natale et pasio sánctæ Cecíliæ Virginia”, és a dir, En la Via Apia de la ciutat de Roma, va nàixer i va morir Santa Cecilia verge.

Al voltant de l’any 480 van sorgir unes anònimes “Actes de Santa Cecilia” que van ser utilitzades en els prefacis de les misses del “Sacramentarium leonianum”. En elles, explica que Cecília, cristiana des de la seua infància, pertanyia a una família senatorial romana, més tard, la jove es promesa en matrimoni a Valerià, jove politeista. Al casar-se, Cecília li comunica al seu marit Valerià que per mandat de Déu hi ha un àngel guardant el seu cos per romandre sempre verge, llavors, el seu marit per corroborar aquest fet, li demana veure l’àngel, primerament rep el baptisme de mans del Papa Urbà I, i aleshores, en la seua casa l’àngel s’apareix als dos, coronant-los a continuació amb lliris i roses simbolitzant la virtut i la castedat.

El matrimoni i Tiburci (convertit al cristianisme), germà de Valerià, viuen en la mateixa casa, però delatats els dos germans per soterrar als màrtir cristians (pràctica prohibida), són condemnats i morts per ordre del prefecte Traci Almaquio juntament amb Màxim, funcionari designat per executar-los i que també es assassinat.

Després de soterrar en Roma els tres cadàvers, Cecilia és feta presonera i davant del prefecte Traci, es manté ferma en la seua fe cristiana, després d’un simulacre de judici, es condemnada a morir asfixiada pels vapors del bany de la seua casa, però en eixir viva, la introdueixen en la banyera amb aigua bullint, desprès d’un dia sense patir cap dany, el prefecte ordena decapitar-la, aleshores el botxí va descarregar l’espasa sobre el coll tres vegades, ella sobreviurà tres dies, temps que rebrà a molts cristians. Al morir, Cecilia es sepultada en la Cripta Pontifícia en les Catacumbes de Sant Calixte de Roma (lloc on eren soterrats els bisbes).

En la “Enciclopedia Católica” s’assenyala que la crònica en sí no té valor històric, ja que potser una romanç piadós recollit als segles V i VI, no obstant, la veritat es que el patronatge de Santa Cecília en l’univers musical, es basa en la llegenda que mentre patia el martiri, orava a Déu cantant-li. En canvi, l’existència de Cecília, Valerià, Tiburci i Màxim, citats en les anònimes “Actas de Santa Cecília” si que tenen fonament històric.

Matisar que mentre unes versions diuen que va nàixer a Roma, morint al voltant de l’any 180, altres diuen que va morir a Sicília entre els anys 176 i el 180, tanmateix i de la mateixa manera confosa, s’assenyala que va ser soterrada en la catacumba de Pretexat en la Via Appia.

Destacar que més de mil anys després de la seua mort, en l’any 1594 el papa Gregori XIII la va canonitzar, celebrant-se anualment cada 22 de novembre la seua festivitat. Descriure que habitualment Santa Cecília està representada tocant l’orgue i que els seus símbols són el llaüt, la rosa i l’orgue. Devem afegir que també és la patrona dels cecs i dels poetes.

En poques paraules i molta música, hi ha que ressaltar que el esperit sensible i apassionat de Santa Cecília, l’han convertida en el SIMBOL UNIVERSAL dels MÚSICS i de la MÚSICA.

El Valor del Músic

La Música, a més de ser una manifestació cultural i artística, és el fruit d’una intuïció creativa que se expressa en el temps i en l’espai. La finalitat d’aquest art és la de despertar una experiència en l’ésser humà, estimulant el seu camp perceptiu i expressant sentiments, pensaments i idees (1).

A continuació i després de llegir la motivadora carta escrita per Eduardo Sánchez-Escribano, director de la “Banda y Escuela de Música Aurelio Mascaraque” de la població toledana de La Guardia, no puc menys que remarcar diversos fragments esmentats en ella, aprofitant la celebració aquesta setmana dels actes en honor a Santa Cecília, Patrona dels músics i de la música.

En primer lloc, aquest director dóna l’enhorabona al músic per formar part de “un proyecto en el que todos ganan”, tan a nivell particular posat que el músic gaudeix de la seua afició d’una manera intensa i participativa, com també en el conjunt format per les escoles de música i les agrupacions de diverses especialitats musicals on s’integren en una “comunidad artística de aprendizaje”, és a dir, participen activament dels beneficis col·lectius a nivell artístic, musical i social, si més no econòmic, independentment del gènere, de l’edat i de la posició social i/o econòmica.

En aquestes agrupacions artístiques musicals el resultat cultural i social, s’origina amb l’educació i la pràctica activa de diversos valors ètics com la convivència, la tolerància, la solidaritat, que conjuntament amb la perseverança, l’esforç i l’harmonia, són els elements que fan progressar individualment i col·lectivament al músic i a la persona en aquesta disciplina artística.

Eduardo Sánchez ens comunica que “Detrás de cada sonido interpretado colectivamente existe un complejo entramado de acciones humanas que lo han hecho posible”.

Sabem que el caràcter pedagògic d’un col·lectiu o d’una Societat Musical, ens transmet diverses concepcions com és estimar la música i la seua cultura, expressar-se lliurement, reflexionar i analitzar conceptes, etc., a més, la “Automotivación, autoestima y capacidad para resolver problemas”, són qualitats fortament consolidades en l’estudi i en la interpretació musical de les diverses obres musicals, on tots els músics gaudeixen i ens fan partícips d’un conjunt de qualitats sonores, en les que gaudim d’uns grans beneficis sensorials i afectius amb la interpretació de les composicions creades pels innumerables compositors.

Finalment no voldria acabar aquest treball sense ressenyar a l’extraordinari humanista, compositor i concertista de violoncel Pau Casals i Defilló que ens recorda que El vertader respecte per la música, consisteix en donar-li vida.

Salut i Música.

Vicent Agulló Pérez 

(1) Un Concert en Moviment http://pagina66.com/not/95003/dos-simbols-i-un-concert-part-1-