La Jornada de Sociolingüística celebrada al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha estat marcada enguany per la presència del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i els directors generals de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear.

“La llengua és de tots els valencians i ha d’estar al marge d’ideologies”,  ha assenyalat Ramón Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua durant la inauguració de la jornada, que ha insistit en la idea de la llengua com a element que cohesiona una societat i la visió del seu coneixement i ús com un dret. 

El conseller d’Educació i Cultura ha participat en les Jornades, sent la primera ocasió en els 22 anys que fa que es realitzen que assisteix un responsable polític màxim valencià de la política lingüística. “Volem concebre el valencià com a llengua que forma part de la nostra identitat, la dels que l’usen i la dels que no” ha dit el conseller, qui ha afirmat que “la política lingüística és una política social, no es tanca en l’àmbit educatiu, sinó que els drets lingüístics són drets de ciutadania, són drets socials, igual que la sanitat universal i el subsidi de l’atur”.

Entre les dades aportades, destaca que el 49% de la població no se sent capaç de parlar valencià contrasta amb el fet que el 72% l’entén perfectament i el 85% considera que el valencià s’ha d’usar igual o més que ara.  El mateix estudi de diagnosi social indica que només el 17% dels valencians s’expressa en valencià a les grans superfícies, però el 43% usa esta llengua a les xarxes socials: “Sovint som valencianocallants en lloc de valencianoparlants”.

Un pla de d’acompanyament lingüístic per als funcionaris, la creació d’una oficina de drets lingüístics que intervinga en els conflictes, la creació d’un segell de qualitat lingüística per a les empreses o un pla estratègic cultural i una campanya publicitària orientada a canviar actituds són alguns dels projectes que Marzà ha anunciat en les Jornades d’Alcoi.

Vicent Brotons, professor de la Universitat d’Alacant, ha analitzat el Decret de Plurilingüisme. Per a Brotons, els pares han de ser conscient del programa de plurilingüisme que tria l’escola dels seus fills i les conseqüències, tant respecte al valencià com a la llengua estrangera.

El secretari autonòmic d’Administració Pública, Ferran Puchades, s’ha centrat en la nova Llei de la Funció Pública i els seus aspectes lingüístics. “El 70% dels funcionaris tenen algun tipus de titulació –ha assegurat Puchades- però és cert que no estem en condicions d’assegurar el dret de la ciutadania a triar la llengua amb què vol relacionar-se amb les administracions”.

La jornada ha finalitzat amb el debat entre els tres directors generals sobre l’homologació, l’adaptació dels títols de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià al Marc Europeu Comú, i el canvi que això suposa en els exàmens.

Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana ha explicat l’abast de l’ordre que es va publicar el set de març d’enguany i que homologa tots els títols de les universitats de la xarxa Vives, la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear, Andorra, Perpinyà, l’Institut Ramón Llull i el Consorci per a la Normalització.

La directora general catalana, Ester Franquesa,  ha destacat que “la llengua afecta tots els territoris, som com vasos comunicants; quan creix la força i el prestigi de la llengua a un territori, els parlants de l’altre també se senten reforçats”, al temps que ha valorat l’esforç dels nouvinguts a Catalunya per aprendre la llengua.

“Estem recuperant els articles de la nostra legislació que el govern anterior havia derogat i muntant la direcció general de zero, perquè havia desaparegut, cosa que fa que encara estiguem en una situació precària”, ha relatat la directora general balear, Marta Fuxà.