La Dependent sol ser l’aportació alcoiana més destacada a la Mostra de Teatre. En aquesta edició ha presentat la seua cara més ambiciosa i espectacular, en gran format, damunt de l’escenari del Teatre Calderón, amb l’obra ‘De Sukei a Naima’ de Gemma Miralles.

Lluny de la zona de confort, ‘De Sukei a Naima’, coproducció de La Dependent amb l’Institut Valencià de Cultura i la col·laboració dels ajuntaments de L’Alcúdia i Benicàssim, on s’han fet les preestrenes, impacta per la seua presentació escenogràfica, la seua música, les treballades interpretacions i, sobretot, pel seu argument.

Les principals protagonistes són tres generacions de dones d’una família morisca, assentada en la zona de Dènia, abans de la seua expulsió. Elles centren una trama dramàtica, ambientada al voltant de l'any 1609, però perfectament vigent hui en dia.

Persecucions per causes religioses es veuen hui al món com es veien a l’Espanya mediterrània baix el regnat de Felip III i el poder de la Inquisició. Es calcula en unes 300.000 persones les que van haver d’abandonar les seues cases, en especial en el Regne de Valencia i Aragó, que van perdre un terç de la seua població, molts d’ells després de viure durant segles a aquestes terres.

De Sukei, la mare morisca, que veu com el seu home és el primer en fugir a l'estar en perill, a Naima, la neta, que es queda a aquestes terres, i que acaba convertida quasi per complet al cristianisme amb el nom de Esperanza. En mig, situacions límits que es poden veure encara en qualsevol telediari amb famílies separades, fugint uns, quedant-se altres i perdent la vida la majoria durant el trajecte.

La Dependent ens presenta una conclusió clara: encara estem a temps. No més odi, no més sacrificis. Ha d'acabar la por, el patiment i la repressió. Està en les nostres mans. La història ens mostra el que no hem de fer i encara fem.

Gemma Miralles a més d’autora de l’obra es una de les artistes que forma part del repartiment junt amb la seua germana Pepa, compartint escenari amb Pep Sellés, Rafa Segura, Aina Gimeno, Vicent Pastor i Marta Chiner.

La direcció és de Cristina Lügstenmann, ajudada per Miquel Viñoles, el disseny de l’escenografia és de Jon Berrondo, mentre que la producció executiva corre a càrrec de Joanfra Rozalén, entre altres, sense faltar l’equip habitual de La Dependent format per Luis Vélez, Lidia Miró i Míriam Espinós. El mateix Pep Sellés s’ha ocupat del disseny gràfic, mentre que la música original és de Blas Payri i Rafa Arnal. Pasqual Peris ha fet el vestuari i Víctor Antón s’ha ocupat de la il·luminació.