Arqueòlegs i estudiants de les universitats d’Alacant, Complutense de Madrid i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han treballat per cinquè any consecutiu en Cabeçó de Mariola.

El passat 13 de juliol van finalitzar les tasques d’excavació, dirigits pel professor de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau i el director del Museu d’Alcoi, Josep Maria Segura. La investigació ha permès documentar un imponent frontal fortificat que està emmascarat en un marge, que sembla un antic bancal junt a aquest assentament ibèric. Aquesta fortificació va estar construïda en la darrera fase d’habitació del poblat entre els segles II i I abans de Crist, tot just a finals de l'època ibera i als inicis de la presència romana a les nostres terres, un període escassament conegut a l’arqueologia i la història comarcal.

De fet, un dels objectius de l’estudi en Cabeçó de Mariola és obtindre informació sobre la vida quotidiana en temps dels primers romans i dels darrers ibers. Volen ampliar coneixements de com eren les cases, les pautes de consum, el comerç, els rituals o les feines agrícoles. Es sap que va haver una violenta destrucció del poblat en el marc de les guerres entre faccions romanes de la dècada del 70 abans de Crist, però es vol trobar informació que sume a la informació dels cronistes romans les dades de com era la vida quotidiana. De fet, el jaciment pertany a un projecte del pla nacional de recerca sobre el període de la conquesta romana.

Cabeçó de Mariola està situat entre Alfafara i Bocairent. Els treballs estan a càrrec de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), de la Universitat d’Alacant i del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi. Han participat en les excavacions quinze graduats i estudiants de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH), de la Universitat d’Alacant i del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi.