Un any més Cocentaina ha celebrat les tradicionals Festes de Moros i Cristians en honor al seu Patró, Sant Hipòlit Màrtir. Els dies 10, 11, 12 i 13 d´agost la capital del Comtat ha viscut novament al compàs de la música i al ritme de les esquadres, s´ha despertat amb la cadència de les dianes i també amb el soroll dels arcabussos. Un any més, Capitans i Abanderats han demostrat que la Festa no té límits, fent possible el que jo denomine el miracle de la Festa Contestana.

Tenint present que a Cocentaina solament un 10% dels seus habitants som festers (1168festersd´un total d´11.500 habitants), tenint present que a agost un nombre considerable de veïns i veïnes se´n va de vacances i tenint present que eixir a Festes no és precisament econòmic, no és cap exageració qualificar de miracle el nivell i la qualitat que any rere any assoleix la trilogia contestana.

Treball, imaginació, passió per la tradició, estima pel poble, planificació econòmica a les famílies, il·lusió, innovació, sacrifici, amor per la música… Són molts els pilars que fan possible que cada any aquest miracle es repetisca, sorprenent no solament als milers de visitants que fins Cocentaina s´acosten, sinó també als propis veïns i veïnes del poble. Les filaes, amb una mitjana de 60 membres cadascuna, ostenten un càrrec fester cada quatre anys, i quan ja s´ha celebrat un Capità o un Abanderat, cal anar pensant en el següent, perquè tres anys passen volant.  Els festers i festeres realitzem un gran esforç per mantenir aquesta tradició que es remunta, com a mínim, fins l´any 1755. Som la base de la festa, a la qual cal sumar el seriós treball de la Junta de Festes, Caps de Filà, el recolzament de l´Ajuntament i les dues parròquies, així com  el treball que fan les entitats musicals i teatrals, les quals completen un ampli programa fester a l´estiu. Tots junts, i una formalitat cada vegada més extesa al món fester, fan que poc a poc la Festa Contestana guanye en qualitat i que el resultat final siga mereixedor de ser visitat.

Quan el poble encara fa olor a pólvora, quan encara ressonen les marxes mores, cristianes i pasdobles, quan la gent comenta què els ha semblat enguany la Festa, caldria fer la reflexió sobre la que pivota aquest article: el 19 d'abril recordem el Miracle de les llàgrimes de la Mare de Déu. En agost, i davant de tots nosaltres, assistim a un segon miracle, el de la Festa Contestana. Diferents monuments reten homenatge pels carrers del poble a 'esport, a la indústria, a la Fira, a la música i a Sant Hipòlit. En agraïment i reconeixement al que fem els festers i festeres de Cocentaina, ja va siguent hora que la Festa (festers i festeres) tinga el seu.

I vostés que ho puguen vore!