De la maneta, darrere de la corda. Deu anys ja, una edat terrible en un dia com hui. És de nit, es nota més frescor i ja fa una estoneta que han entrat a la Plaça Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar. La gent està impacient. No tardaran en eixir li assegure. La màgia de l’acte implica l’incertesa de l’horari. Ixen els tres reis de descansar en l’Ajuntament.
 

S’apaguen les llums i comencen a sonar els primers compassos de l’Al·leluia de Haendel. Comença l’acte de l’Adoració. Recorde tantes i tantes vegades. Amb la Plaça no tan plena, amb el forat de Calatrava per les obres, amb l’estel de focs artificials lliscant pel mig de la ‘Bandeja’... M’apreta la mà. L’emoció amb les primeres passes dels mags. Ara, ací davant els seus patges els entregaran els cofres amb l’or, l’encens i la mirra, per això t’he dit de vindre tant prompte -li comente intentant mostrar una serenitat que no tinc. Encara que són molts més de deu anys, el que veig és real.
 

Focs d'artifici sobre Santa Maria que sumen emoció a Haendel. Tots en la Plaça som un. Sembla que no tornarà a haver els egoismes, les deslleialtats i les maldats que ens desencanten les il·lusions per construir futur cada dia. Els reis s’acosten al portal. Un, dos, tres, quatre i cinc. Ja estan dant. Moment àlgid. El públic no veu ara el que està passant, eixa és la clau que atorga l’emoció. S’inclina Melcior, s’inclina Baltasar, s’inclina Gaspar. Intensitat pirotècnica i musical. Cel tancat. Il·lusions obertes.

Camí de tornada als seients reals i salutacions. Les tensions es relaxen. Plores? -pregunta-. No, és del fred. Segurament siga així, de la diferència tèrmica entre l’ambient de gener i el sentiment d’un dia de Reis a Alcoi veient l’Adoració. Ara sí comença un nou cicle, em pare a pensar. Quina sort poder contar per desena vegada en Pagina66) un moment intens i profund i quina sort poder repassar de quan en quan totes eixes adoracions, arxivades per a la memòria de com sentim la festa dels Reis els habitants de primers anys del XXI.