Primer de tot voldria rememorar la “Declaració dels drets de l’infant” signada el 20 de novembre de 1959 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, la qual referma la convicció i el dret que té tota persona sense cap distinció a les llibertats enunciades en ella i a més considera que l’infant necessita d’una total protecció des del moment del seu naixement ratificant el dret a tenir una infància feliç, gaudint en el seu propi bé i en el bé de la societat, a la justícia que té com a guia la raó i la veritat.

Sabem que el xiquet per al ple i harmoniós creixement de la seua personalitat, necessita de l’amor i de la comprensió, de gaudir d’una protecció especial per a poder disposar de totes les oportunitats i serveis, desenvolupar-se física, mental, moral i socialment de forma saludable i així mateix, de conviure amb unes condicions de llibertat i dignitat. Totes aquestes condicions, amb l’esforç i l’abric de les autoritats públiques, de la societat i dels seus familiars i amb una adequada i responsable educació escolar i familiar, són les que l’infant té dret a rebre sense cap limitació amb l’objectiu d’eixamplar totes les seues aptituds i destresa.

Així doncs, per augmentar aquestes capacitats, una de les activitats més benvolgudes per tots nosaltres és cultivar l’art de la música, en la que les cançons i els balls relaten històries transmeses de generació en generació com una part de la nostra identitat social i cultural, com també en són molt importants els jocs, les endevinalles, etc., en definitiva, totes eixes vivències en les que gaudim tots i enriquim la nostra estima i la nostra personalitat.

I aquestes coneixences musicals són les que ens va regalar Dani Miquel amb les seues Musiqueries Simfòniques.

Parlar de Dani Miquel és gaudir d’una proposta brillant (MUSIQUERIES) on l’espectacle de la música, les cançons, els balls i els jocs connecten d’una forma natural i enginyosa amb la singularitat arrelada en les nostres terres, en la nostra cultura i amb tots nosaltres (menuts i grans) i que per descomptat, hem tingut l’oportunitat i el plaer d’escoltar i de viure.

La segona proposició, batejada amb el terme SIMFÒNIQUES es aquella entranyable música popular, sàviament difosa al llarg dels anys pels nostres avantpassats, la qual integra col·lectivament, la tasca de Dani amb l’extraordinària llavor simfònica dels músics de la Banda.

Amb aquestes dues definicions, el dissabte dia 29 de desembre de 2018 en el Teatre Calderón de la nostra ciutat, els músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi dirigits pel seu director Iñaki Lecumberri Camps, amb la col·laboració dels alumnes de la seua escola de música i contant amb la veu i l’especial tarannà de Dani Miquel, vàrem gaudir tots d’un singular concert, esdeveniment en el que vam recordar, cantar i ballar cançons tal vegada perdudes dins de la nostra memòria, per reviure-les amb la nostra llengua i per descomptat amb la total comunió dels músics i de Dani, amb la nombrosa assistència d’espectadors que va omplir el teatre.

Durant el transcurs del concert, assaborirem participant activament i amb una demostració natural i senzilla de les lletres i de la música (entre altres) de “La masereta” (se’n va al mercat per comprar lluç, naps, nespres, ous, faves tendres...); de la coneguda nadala “Barrabàs” la qual la “sentim” sàviament en el nostre “Betlem de Tirisiti”; així com de “La princesa ratolina” amb la seua excursió pertot el món buscant el personatge mes poderós per casar-se amb ell; i com no, de la divertida cançó que tots coneixem “La xata merenguera” o una nadala molt especial titulada “Camina Maria”, en definitiva, amb totes aquestes tonades i l’afabilitat, el respecte i l’estima a uns valors molt nostres, tots vàrem gaudir d’un dissabte diferent i realment particular.

Finalment agrair a Dani Miquel la disposició que va tenir en actuar en aquest concert amb la Unió Musical d’Alcoi “que és un luxe” i a més fer-ho a Alcoi “el bressol del Nadal”.

Salut i Música.