Les tres bessones fatxes
Article d'opinió de Diego Fernández, professor d’Història a l’IES Nou Derramador d’Ibi
Un nou fantasma ronda Europa. Esclata l'ou de la serp de Bergman i el neoliberalisme muta en neofeixisme. En realitat, TheMovement ve de lluny, l'assessor de Trump, SteveBannon, s'ha instal·lat al Vaticà per encoratjar la croada sobiranista. Una transnacional negra que reuneix Salvini a Itàlia, Le Pena França, Orbana Hongria, Kaczynski a Polònia, Strache a Àustria, Akesson a Suècia... Bolsonaroal Brasil.
I a Espanya els hem rebut fent palmes. Un còctel de misogínia i racisme amb nom de diccionari, ben condimentat d'anticatalanisme, fa furor a les enquestes.El partit peculiar i el centre radical els han convidat a la taula com qui rep un cosígermà.Els Gil-Robles, Calvo Sotelo i Primode Rivera del nostre temps semblen siamesos. La tríada aznarista ens assegura corrupció, precarietat, desnonaments, privatitzacions, retalls... una orogènesi perfecta.
I l'esquerra? Bé, gràcies. El minigovern ballant la yenka, un pas a l'esquerra (salari mínim) i dos a la dreta (habitatge i banca). Mentre l'altra es dedica al game of thrones,perquè sols pot quedar un amb el cos cosit al cap. A aquest ritme ens espera una llarga travessia al desert.
Si ens mirem el melic, a casa nostra també pinten bastos. Toni Francés, que fa d'alcalde com qui fa la migdiada, acorda els pressupostos amb el PP. Un aplaudiment per al gran estratega. A quatre mesos de les eleccions, trenca tots els ponts amb l'esquerra a canvi de continuar foradant voreres fins a maig. Ni una mesura social, ni un projecte de rehabilitació, ni un servei públic que millorar... Un regal per a la dreta, cedint-los el testimoni com si d’una cursa de relleus es tractés, rememorant l’alternança bipartidista entreSanus i Peralta.
Però encara estem a temps, el camí per Guanyar el futur no es cap misteri. Des de l'11M sembla clar que els partits han de deixar pas a candidatures obertes i democràtiques. Cal una síntesi dels moviments socials,un projecte que il·lusioneal marge del patriotisme a unes sigles. La Corunya, Madrid o Barcelona són bons exemples. Esperem que els personalismes no ho facen malbé.






















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.38