És poc coneguda per la societat la figura del “Acolliment familiar” molt diferent de l'Adopció, per moltes raons.

En l'adopció s'està buscant integrar en la familiar a un o una menor, per sempre, sense tornada, en l'acolliment familiar, s'és conscient que és un període transitori, per a intentar que el menor retorne a la seua família biològica.

Però açò no li lleva valor al “Acolliment familiar” ja que la família que ho realitza, ha de fer-se càrrec de totes les necessitats del menor, no sols l'afectiu i donar-li un entorn familiar del que manca, com quan està en un “Centro tutelat”, -que tant en el cas de l'adopció o de l'acolliment, és d'on sol eixir el menor-, sinó l'haver d'assumir totes les necessitats del menor, de tota índole.

"L'acolliment no ha sigut un espai dedicat a famílies de determinat nivell, sinó més obert a diferents famílies i de diferents situacions socials, sempre que compliren el requisit exigit de poder complir amb les obligacions que requerixen l'atenció, l'educació, i l'afecte normal en qualsevol família.

De tot açò, moltes famílies de nivell mitjà o mig davall, van prendre la decisió en el seu moment d'acollir a algun menor. Açò ha tingut també les seues conseqüències amb la crisi econòmica que ha colpejat a tants llars, i ha disminuït la seua capacitat per a fer front a totes les necessitats de qualsevol família, a l'entrar en la desocupació i els retalls passar a formar part de tants llars a Espanya.

Les ajudes que diverses administracions han donat al llarg del temps, generalment les autonòmiques, a les famílies acollidores de menors, han sigut fruit de la necessitat de donar suport a les mateixes, davant d'eixa “forma tan valenta i altruista”, d'acollir a un menor.

La Comunitat Valenciana, en esta legislatura ha apostat per recolzar estes famílies, augmentant el percentatge de la quantitat econòmica d'ajudes que perceben moltes d'elles, en funció de la seua situació, inclús més a les que tenen alguna singularitat, com són les llars monoparentals.

Una de les diferències que també marcaven les ajudes a Famílies en Acollida per l'administració autonòmica, era intentar reduir els terminis per a pagar les mensualitats que en l'etapa de l'administració anterior arribaven fins als cinco mesos d'atrasos. La regularitat en els pagaments mensuals, anava sent una constant en els últims anys amb el nou Govern autonòmic. No obstant això en els últims mesos, els retards tornen a ser la tònica per a estes famílies en el cobrament de les ajudes, per a moltes d'elles tan necessàries per al dia a dia.

Les famílies en esta situació no poden tornar al passat i patir retards que impedixen el desenrotllament de la vida familiar en una situació de normalitat i no en una de carències i dificultats. Per tot això és necessari que la Generalitat, faça un esforç perquè els pagaments es facen en termini, tots els mesos i sense cap retard, els menors i els seus acollidors se'l mereixen."