No hi ha so més internacional de festa que el de la pólvora. Dia ensordidor, dia de ritmes repetits, de batalla, de paraules, de trabucs i de representació escènica. Dia de festa, dia de l’Alardo a Alcoi.

Com durant el matí, l’intent de fer-se amb Alcoi ha començat amb l’estafeta cristiana. Els amos del castell, les tropes de la mitja lluna, han denegat la possibilitat d’acord i s’ha iniciat el galop del genet cristià Sant Nicolau cap amunt entre moltíssimes persones que han anat obrint el camí del missatge.

Moment a continuació de l’Ambaixada. El portaveu dels cristians, Ricard Sanz, ha implorat la clemència dels moros per a tornar a la terra, a casa. La negativa des de dalt del Castell dels moros i la resposta de Juan Javier Gisbert, en la seua última intervenció com a ambaixador moro, ha dut la situació a la guerra.

La paraula ha estat substituïda per l’arcabusseria fins que pràcticament s’han cremat els 3.099 kilos de pólvora disponibles. Després, la lluita cos a cos i la victòria final dels cristians, que ràpidament han onejat la bandera de la creu sobre el Castell.