Hi ha festes i festes al llarg del panorama nacional, però una cosa està clara i és que, les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, són d'aquelles que quasi tot el món coneix. Ja siga per la seua història, per la seua estètica o bé pel rebombori que generen, però és difícil que algú no sàpiga en què consisteixen. Un distintiu d'aquestes festes davant de la resta dels pobles del voltant és la figura del Sant Jordiet. Però... i quan va ser la primera vegada que va aparèixer aquesta figura a les Festes alcoianes?

Per saber-ho, cal remuntar-se molts anys enrere. En primer lloc, al 1955, quan Enrique Miró Laporta, baix el pseudònim 'Emelea', va publicar a la Revista de Festes d'aquell mateix any que, al 1734, un dels nous actes que es van instaurar a les Festes per tal de renovar-les va ser una 'glòria artificial' que, possiblement, passara a ser un referent per la creació de l'Aparició del Sant Jordiet.

Ara bé, el primer acte oficial amb aquesta figura tal i com la coneixem, va tindre lloc l'any 1882, quan l'Ajuntament decideix implicar-se de major manera per tal de millorar les festes. És per això que tres nous actes van passar a formar part de la celebració festera: la Cavalcada Històrica del Rei Don Jaume, la Retreta de la nit del dia de Sant Jordi i l'acte de l'Aparició. Mentre que la Cavalcada del Rei va deixar de fer-se al 1924, el Sant Jordiet, a poc a poc, va anar agafant més i més importància.

Cal dir que fins a la Guerra Civil, els Sant Jordiets eren, generalment, xiquets de la beneficència, ja que ningú volia exercir com a tal fins que, després de la guerra, passen a ser les mateixes filaes les qui proposen l'elecció d'algun xiquet benestant de la seua filà. Cada vegada són més xiquets els que volen ser Sant Jordiet, motiu pel qual passa a fer-se per sorteig.  

Es creu que el primer de tots va ser Rafael García Gisbert al 1882, entre d'altres motius, perquè la vestimenta del xiquet a la fotografia que es conserva d'ell és la que data de més antiga. A més a més, al darrere d'aquesta està escrit l'any. Pel què fa a la vestimenta, no va canviar fins l'any 1894 amb Antonio Llorens. Fins aleshores, l'únic que es va fer va ser reformar algunes peces, però res més enllà.

Per altre costat, el primer Sant Jordiet que trobem relacionat amb una filà, és Rafael Candela Montó de la filà Ligeros, qui va ostentar el càrrec des del 1906 fins al 1908, els dos inclosos. Al llarg de la història dels Sant Jordiets, les filaes que han tingut major nombre de Sant Jordiets han sigut: Filà Llana, amb 12; Filà Andaluces, amb 9; Filà Mudéjares, amb 8 i, en quart lloc, Ligeros i Mozárabes amb 7 Sant Jordiets cadascú.

La vestimenta és una de les coses més importants d'aquest càrrec. Actualment, cada any es tracta d'un disseny nou que s'encarrega de costejar la família de l'elegit, però abans  no funcionava així. A part de que es repetien les vestimentes en moltes ocasions, no hi ha constància del dissenyador fins l'any 1912, quan el Sant Jordiet Antonio Romeu va comptar amb Fernando Cabrera com a dissenyador. De fet, Cabrera és un dels dissenyadors que més vegades ha repetit creant la vestimenta d'aquesta figura. En concret, ho ha fet un total de 7 vegades, tenint per davant a José Rabasa, qui se n'ha encarregat 8 vegades, Luís Solbes ho ha fet en 10 ocasions i, en primer lloc, Rafael Guarinos, qui l'ha dissenyat un total d'11 vegades.

En quant a la vestimenta del primer Sant Jordiet, comptava amb un casc romà acompanyat d'una túnica en llana o seda amb una caiguda fins als genolls. Es cenyia al cos amb un cinturó, del que eixia un faldellí de cuir amb detalls metàl·lics. La cuirassa, tota d'una peça, estava inspirada en les armadures que duien les legions romanes a partir del segle I d.C. Un detall important a tindre en compte, és que la vestimenta del Sant Jordiet neix amb la necessitat de rememorar l'aparença que tindria el mateix Sant Jordi, 'el de les legions romanes'.

Molts anys després, al 2004, el Sant Jordiet Alejandro Tormo va comptar amb el disseny de Pablo Miró. En aquest cas es poden apreciar diferències. En primer lloc, Miró deixa enrere les habituals sandàlies romanes per donar pas a unes botes de cuir marrons amb detalls decoratius metàl·lics que reproduïen una corona de llorer amb una creu grega, representant el triomf del Cristianisme. Els colors predominants: el roig i el blanc, que l'identificaven amb el mateix Patró. El mateix toc de colors ha seguit l'últim Sant Jordiet, Álvaro Santacreu, on les tonalitat blanques, roges i daurades combinaven al llarg de tota la vestimenta. Això sí, el seu dissenyador, Dani Bravo-Santiago, va optar per tornar a l'estil de 'sandàlia romana'.

Tots evoluciona, a poc a poc, però sempre amb la mateixa essència que fa que les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi siguen cultura, però sobretot, que siguen història. La història d'un poble que, per molt que passen els anys, seguirà lluitant per celebrar la seua festa en la passió de qui la sent al més profund del seu cor.