No hi ha hagutacordpolític, cal preguntar-se el perquè a horesd'ara?, culpant-se elsunsalsaltres. Però hi hadades que ensdiuen que Sánchez que va vetar a Iglesias, i després va oferir una entrada descafeïnada en el Govern, fins i totamb la seua última oferta de govern de coalició, “in extremis”, una Vicepresidènciasensecompetències, tres ministeristretsd'unesdireccionsgenerals, i davant un Iglesiasmolest, humiliat, quasisense saber com reaccionar. Ésclar que Sánchez no va volermai a UnidesPodem en el Govern, i elsenganya. Segonsell no hauriapogut dormir igual que la majoriadelsespanyols. Iglesias s'assegaenganyat una vegada més, peròésmajoret i és hora que sàpiaquan li enganyen o quan no. Sánchez no podiatindre a Iglesias en el Consell de Ministres, ja eudeia Luis María Ansón periodista veterà i escriptor, la capacitatintel·lectuald'Iglesias no la té Sánchez, i segur que li haguerafetombra en el Govern.

Ara l'esquerra va més dividida, ix a la palestra Errejón, que sempre va tindreambicionspolítiques a nivell estatal. Va perdreelscongressosdavant Iglesias en el partitmorat, peròaixí i totsempre va maquinar entre bastidors. Ara addueix que es presentaràon no faça mal a l'esquerra, en elsllocson es disputen menysescons.Errejòn agrada mésalspodersfàctics i al PSOE, parla moltesvegades igual que elssocialistes, no amaga certasimpatiaambCiutadans, és el lider que *voldrianque hi haguera en Podemos”. Que siga un bon xic i saber-li "donar consells" des d'aqueixospoders. Sánchez li agrada, ambellpodria parlarfins i totplantejar-li un diatindre un bon lloc en el PSOE, que diferencia amb Iglesias, suspira Sánchez. AconsegueixErrejóncertssuports de moment i fins al tancament de les coalicions, potser el que més crida l'atencióés el de Compromis, el partit nacionalista ha sabut jugar la seuabaralla, després de la garrotada de perdre tres delsseusquatreescons en el Congrés el 28 d'Abril, i ara la suma de vots que vulguenanar a Errejón, elspot beneficiar a ells, donat el poc pes que tenenelserrejonejistas a la Comunitat Valenciana, i podrienmillorar en un o dos escons. Elsverds de Equos'hananat també, peròrealmenttenenpocpes electoral, i això de Podem a Múrciaestavacantant, eren claramenterrejonejistas de sempre, la direcció, però no tot el seuelectorat.

Sánchez creu que amb les eleccionsimpulsarà el vot útil en l'esquerra i la genttornaràonsempre va haverd'estar – el PSOE ha volgut que se li retornaren el que considera des de 2015, cinc milions de vots en mans de Podemos que eren seus- i el farà a “colpd'eleccions” si la gent no vota el que ha de votar, que no és unaaltra cosa que alssocialistes. No pensa Sánchez que el vot de Errejón que creu que li farà mal només a Unides Podemos, estàmoltamortitzat, i es va anardesprés del Congrésmorat de Vistalegre II al PSOE, a partitsnacionalistes o fins i tot a l'abstenció,i ara poteixir del espectrepolític socialista. Pot ser que la gent desencantada d'un Sánchez que es enganyacontínuamentalsseusmilitants, alsseusinterlocutorspolítics, que fins i tot a l'hora de negociar un Govern, des de 28 d'abril es passa tres mesos per a veure si eleccionsmunicipalspelmig, afebleixalsaltres i sobretota U.Podem, que no crida a parlar abans de la sessiód'investidura de Juliol a ningúdelsqualsnecessita i no solament a U.Podem, i obté un votmés que els del seugrup, es un fracàspolític i un menyspreucapalsaltres, peròsobretotalsquals van votar el 28 d'Abrilambintenció que hi haguera un governprogressista.

Ara perquè no s'espantenelsvotsmés a l'esquerra del PSOE diràen la campanya electoral que, el seu “socispreferentscomfins ara ésUnides Podemos”, peròell el que desitjacomho ha fetcontínuament, és un pacte com el que li exigeixenelspodersfàctics, i ésamb la dretaamb el seu “estimat Ribera”, i ací no dubtaria a oferir-li entrar en el Govern i dormiria tranquil i practicar polítiquesneoliberals. És per totaixò que és difícil vaticinar si nomésUnides Podemos eixiràafeblit, o el PSOE també al final acaba perdentdiputats i faltarà saber quantsaconsegueixErrejón, i si aquestadivisió en tres opcions de l'esquerra, si suma per a tornar a tindreoportunitat de formar un governprogressista o sumen PSOE i CS i es forma un govern neoliberal en un tres i no res.

El que ésclarés que s'agruparà el vot en la dretaamb el PP, a costa de Cs i la seuadivisió interna i la seua falta de centralitat política, i s'afeblirà el vot de VOX. Peròsobretotl'abstencióque s'aveïnaseràl'enemicmajor de l'esquerra. El 28 d'Abril no deixarà de ser una oportunitatperduda i mentrestantmoltsciutadansesperantpolítiques que els afecten molt, com la derogació de la reforma laboral del PP, la Lleimordassa, el blindar les pensions, diners per a Dependència, inversions per a frenar el canviclimàtic, polítiquesd'igualtat i feministes, i tantes coses més, que per l'egoisme partidista i la pressiódelspodersfàcticsperquè no hi haguera un governambUnidesPodems'haanat al trast.

Peròelsciutadans no tenenperquè plegar-se al que elsexigeixenaqueixospoders, han de participar en la vida pública i anar a votar, fins i tot i malgrattindreunspolítics mediocres, perquèels va molt en això i no han de permetre que els obliguen a optar només a duesopcionspolítiquescomvolenelspartits del bipartidisme, una democràcia no pot ser “blanc o negre”, han de poder triar altresopcions i amb el resultatdivers de les eleccions, ensenyar-se elspolítics a pactar i a dialogar com en les altresdemocràcieseuropees.