La festa gran del País Valencià també ha arribat a Alcoi amb un ambient festiu, però reivindicatiu al mateix temps. La Glorieta, amb la part més lúdica, i el Teatre Calderón, amb la més institucional, han sigut els llocs clau d’aquest 9 d’octubre.

Els Llibres, el menjar i els productes tradicionals han sigut els protagonistes de la tradicional fira de La Glorieta. A més, des del dissabte 5 d’octubre els alcoians també han pogut gaudir de tallers i exhibicions per a menuts i grans, rodejats d’un entorn ambientat en l’Edat Mitjana.

Al Calderón a tingut lloc l’acte institucional, que ha comptat amb la participació de la Unió Musical d’Alcoi, dirigida per Iñaki Lecumberri Camps. L’esdeveniment ha estat presentat per l’actriu Neus Agulló,  mentre que el periodista Javier Llopis ha llegit el manifest, amb el que ha recordat el caràcter reivindicatiu del 9 d’octubre.

En la mateixa línia també s’ha expressat l’alcalde, Antonio Francés, que ha entregat els premis a l’escriptor Jordi Raül Verdú i el Club d’Amics de la UNESCO.

A continuació, el manifest que ha llegit Javier Llopis: 

Bon dia a tots. Per començar, vull agrair a l’Ajuntament que haja pensat en mi per escriure i per llegir el manifest del 9 d’Octubre. És un honor asumir- encara que siga per uns minuts- la veu de la ciutat en què un ha nascut i ha viscut durant pràcticament tota la seua vida. És una responsabilitat participar en aquest gran acte institucional amb el qual la nostra corporació municipal ha volgut donar-li relleu i continguts a una de les dates més destacades del nostre calendari anual: el 9 d’Octubre.

Jo començaria amb una pregunta ingènua. Qué és el que estem celebrant avui ací? La resposta a aquest interrogant és aparentment senzilla: celebrem el dia de tots els valencians, eixim als carrers per mostrar el nostre orgull per pertànyer a un poble amb unes senyals d’identitat pròpies i amb unes aspiracions comunes davant del futur. Rememorem antics esdeveniments  de la nostra Història, traem a passejar les nostres banderes i entonem els nostres himnes per autoafirmar-nos i per ratificar el sentiment que dóna pertànyer a un projecte col·lectiu.

Valdria la pena anar un poc més enllà d’aquestes afirmacions. El 9 d’Octubre és també una ocasió perfecta per a celebrar l’existència d’una fórmula política, el sistema autonòmic, que amb totes les seues fallades i amb els seus extraviaments ha portat aquest territori a les majors cotes de benestar i de prosperitat de la seua Història. En aquests temps durs i incerts, en què conceptes com la recentralització, les retallades en el finançament o fins i tot el desmantellament de l’estat de les autonomies comencen a fer fortuna en una part significativa de la classe política española convé estar alerta i defendre un assoliment, que s’ha plasmat en l’existència i en la continuïtat de la Generalitat Valenciana. No estem davant d’una celebració folklórica, encara que molts s’obstinen a mantenir el 9 d’Octubre dins d’aqueix àmbit superficial i irrellevant. És una jornada per a rituals centenaris , per a gestos emotius i per a recordar les nostres arrels; però es convertiria en una closca buida si no la utilitzàrem com un instrument de reivindicació. És un bon dia per recordar els gran persontages de la nostra Història i per a rendir tribut a les nostres figures de la ciència i de la cultura, però també és una ocasió perfecta per fer-los un homenatge a eixos milers de metges, de professors i de funcionaris públics, que de la mà d’aquests sistema de govern contribuïxen cada dia a millorar les nostres vides.

Després de quasi 40 anys d’autonomia, no falten les veus que insisteixen a retirar competències i a criticar aquesta fórmula d’èxit. Cada vegada que escolten a algun d’aquests demagogs “cantar les bondats” de la tornada al centralisme; no ho dubten, estan davant d’algú que el que realment vol és retallar serveis públics i fer desaparéixer drets assolits i perfectament consolidats.

Cal dir que no ho hem tingut fàcil els valencians per a recórrer aquest darrer capítol de la nostra història. Construir aquest projecte de convivència ha estat un procés en el qual hi ha aparegut totes les complexitats que acompanyen sempre les iniciatives importants. Hi ha hagut victòries i derrotes. Quatre dècades després, encara som capaços de tenir violentes polèmiques al voltant de la bandera, de l’himne i fins i tot sobre el nom mateix d’aquest territori - País, Regne, Comunitat-. Al nostre relat comú hi ha etapes de vergonya col·lectiva en què la nostra administració autonòmica era passejada per tot arreu com exemple de corrupció i balafiament. En altres, com l’actual, fins i tot hem pogut presumir d’una classe política capaç de teixir consensos per iniciar un procés de reconstrucció, conventint aquest país en un exemple de concòrdia i sensatesa per a una política nacional sumida en el caos més absolut. Els valencians hem arribat fins ací superant una contínua carrera d’obstacles en la qual s’ha anat imposant el dinamisme d’un poble que presenta com a principal senyal distintiva la seua passió per la vida i la seua capacitat per superar les pitjors adversitats.

Alcoi ha participat des d’un primer moment en aquesta apassionant aventura de construcció d’un nou model d’administració més pròxim al ciutadà. Aquesta ciutat amb tendència a l’aïllament captà ràpidament la importància d’aquesta nova via i va assumir amb rapidesa que en aquests temps de globalització no caben ja els viatges en solitari. Els alcoians ens integràrem amb normalitat en aquest projecte comú de vertebració del territori i vam arribar a la conclusió que el nostre futur i les nostres grans fites com a societat estaran per sempre lligades a la Generalitat Valenciana. Celebrar ací el 9 d’Octubre és un fet natural i amb el pas del temps hem inclòs el dia dels valencians en un dels llocs d’honor de la nostra llista de festes i celebracions.

Com a valencians d’Alcoi, hem de gaudir plenament del que és un dia gran del nostre calendari. El 9 d’Octubre és una ocasió per a extraure lliçons del nostre passat, per a celebrar el nostre present i per a somniar amb el nostre futur. Encara que aquesta és una jornada per a celebrar, no hem de caure mai en l’autocomplaença, mantenint-nos sempre vigilants, conscients que a aquesta terra ningú li ha regalat res i que tots els seus triomfs i totes les seues glòries són el fruit de l’esforç i de l’esperit combatiu de la seua gent.