Quan pensem en les abelles, el primer que se'ns ve a la ment sol ser la mel i tot el menjar que podem acompanyar amb ella, però no reflexionem tant com per a arribar a la conclusió que la mel és també 'esforç d'abella'. És a dir, qui pensa en les abelles? Quant d'esforç han de fer?

Amb aquesta filosofia treballa l'Associació al Servei de l'Amecsació Forestal (ASAF) i en concret l'apicultor Salvador Andrés Catalina. Ell i el seu equip són els encarregats de fer-se càrrec dels eixams que apareixen tant al casc urbà d'Alcoi com a polígons o casetes particulars. Però lluny de desfer-se'n de les abelles, el que fan és salvar-les. Com diu Salvador -que no podria tindre millor nom- "l'objectiu sempre és fer sobreviure l'eixam".

Quan són rescatades, les traslladen a l'Alberg Apícola Municipal. En plena Serra de Mariola, prop de Sant Cristòfol, les abelles comparteixen espai amb els voltors. Tot i que les aus carronyeres són més famoses, un terreny de 900 metres quadrats també acull allí els eixams captats a la ciutat. Una vegada arriben, Salvador i el seu equip les avaluen i les observen fins que estan llestes per a ser reubicades, normalment en primavera.

Una vegada estan recuperades, passen  a formar part de la xarxa d'estacions pol·linitzadores de la Mariola i la Font Roja. La finalitat d'implantar aquests insectes en la zona no és altra que augmentar la taxa de pol·linització en la vegetació pròpia de les nostres muntanyes, amb totes les repercussions favorables que això comporta.

Tot aquest treball s'ha pogut visitar en octubre a la finca Buixcarró, sense eixir de la Serra Mariola, on ASAF col·labora amb la Fundació Victoria Laporta des de fa 11 anys en la investigació d'abelles en estat silvestre. "Si existeixen les granges-escola, per què no una finca-escola?", va pensar Salvador Andrés, que cada any organitza un bon grapat d'activitats amb una clara vocació divulgativa del món de l'apicultura. En ASAF ja esperen amb il·lusió les pròximes: el sol·licitat taller de premsat de mel del 17 de novembre, per al que ja no queden places, i l'aproximació al rusc didàctic de la Font Roja del 24 de novembre.

Tot i això, en el calendari sempre hi ha dues dates ben marcades, les de les 'ecoexperiències apícoles', una al principi de la primavera i altra al final de la temporada, en la tardor. En aquesta última, durant dos dies han ensenyat com es prepara la hivernada. En la passada temporada han treballat amb un total de 22 noves colònies, que han arribat a ocupar 12 quadres Layens, l'habitual utensili de fusta que utilitzen els apicultors. Ara, amb el fred i una menor població, es traslladen a un quadre de Layens 10, un moviment que han pogut viure de primera mà els assistents al taller equipats amb l'uniforme complet d'apicultor.

Per a completar l'activitat no podia faltar la mel. Amb els excedents que quedaven en els quadres sobrants han pogut fer mel com es feia antigament, utilitzant una premsa tradicional i, el més important, sense necessitat d'explotar les abelles. Això és l'apicultura medioambiental, que junt a la cura del nostre entorn natural són els principis d'ASAF i de Salvador -d'abelles- Andrés Catalina, qui també ha deixat ben clar tot l'esforç que requereix un pot de mel, un toc dolç per a acabar l'ecoexperiència apícola amb un bon sabor de boca.