L’Aula Joan Valls del Centre Cultural Mario Silvestre d’Alcoi serà l’escenari de la presentació del llibre ‘Republicanos españoles prisioneros de guerra en Inglaterra. Las memorias de José Ferri’. Aquesta serà el dimarts 3 de desembre, a les 19h. La presentació comptarà amb el regidor de Cultura d'Alcoi, Raül Llopis, qui estarà acompanyat per l'historiador alcoià Àngel Beneito, autor del llibre.

Escrita a dues mans per Beneito i el seu company anglés Richard Cleminson, aquesta edició llançada des de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament d'Alcoi recorre l'epopeia del cenetista José Ferri Verdú des de dues perspectives: una primera, mitjançant el minuciós estudi i anàlisi dels historiadors, i la segona, a través de les memòries inèdites que va escriure el mateix Ferri durant la captivitat viscuda en camps de presoners francesos, alemanys, americans i anglesos, abans d'exiliar-se a Veneçuela.

L'anàlisi històrica s'inicia amb el viatge de José Ferri, en aquella època conseller municipal a França en plena Guerra Civil per a comprar aliments per al subministrament local. Res es va saber a Alcoi del seu retorn, probablement perquè el bàndol nacional havia arribat a Castelló i partia la zona republicana en dues, a més d'haver-se tancat la frontera. No obstant això, el Consell Municipal no va aconseguir determinar si la seua desaparició va ser per traïció, acrescuda en quedar-se els diners municipals per a intentar subsistir a França, o per la impossibilitat de tornar, com haguera intentat la persona de gran integritat que era ‘Espartaco’, com el descrivien els seus afins.

Les memòries inèdites de José Ferri comencen en el camp de Gurs, el juliol de 1940 i transcorren per 23 capítols dividits per Beneito fins a arribar a París, en 1947. Els avatars del polític alcoià i els seus companys republicans emocionen al lector al mateix temps que ofereixen una perspectiva sobre l'atrocitat que viu el refugiat quan relata els treballs que va realitzar com a mà d'obra esclava, la bogeria i suïcidis de companys i amics o la seua permanència com a presoner a Anglaterra, quan va ser deportat juntament amb altres dos-cents republicans espanyols que van aconseguir la llibertat temps després d'acabada la II Guerra Mundial. Traïdor o llibertari? Probablement, mai se sabrà. Però, de moment, el treball de Beneito i Cleminson dóna llum a un dels molts personatges interessants de la història de la política alcoiana.