Ha faltat Lluís Torró Santonja, militant del Partit Comunista i regidor d’Alcoi en la primera legislatura en democràcia, als 88 anys. Ha sigut una de les figures més destacades en la lluita antifeixista de la zona.

La plataforma Guanyar ha transmès el seu condol a la família i ha descrit a Torró com “un home que va fer de la seua incansable militància quotidiana la pedra angular de la millora de la vida de les alcoianes i alcoians. La seua conversa i actitud vital desprenien alhora la fermesa de saber necessària la lluita diària i la tendresa cap a les persones que anava trobant-se en aquesta lluita, sabedor que sense el respecte no hi havia lluita possible”.

També ha volgut expressar el seu condol Diego Fernández, professor de geografia i història a l’IES Andreu Sempere, amb aquest article.

Història d’homes que han volgut llibertat

 

Lluís era un home excepcional, un entre un milió, del selecte grup dels imprescindibles de Brecht. Portava al cor un món nou i tota la vida va estudiar, va treballar i va lluitar per regalar-nos-el. Donava igual on te’l trobares; a l’Ajuntament, al Club d’Amics de la UNESCO, a la seu d’Esquerra Unida o al carrer apegant cartells i repartint propaganda; sempre era el més faener.

 

Era un mestre dels que ja no en trobem. I ensenyava des d’una humilitat absoluta, des del coneixement que dona la lectura insaciable i des de l’exemple. Mai intentava imposar el seu criteri, escoltava tothom des del respecte més absolut i argumentava fins a la sacietat, amb una paciència infinita.

 

Quan ens queixem dels polítics, amb raó, no hem d’oblidar que també és pot exercir la representació pública amb dignitat. Pintor de professió, com El noi de sucre, mai no va buscar el seu benefici particular. Era honrat com no us podeu imaginar. Si algú té cap dubte sobre l’ideari comunista que revise la seua biografia.

 

Ara que torna a treure el cap l’ou de la serp, necessitem més que mai referents antifeixistes com Torró. Dels qui estaven disposats a jugar-se la pell per la resta. Dels qui sacrificaren el seu benestar per la igualtat i la justícia social. Dels qui s’enfrontaren a la barbàrie i pagaren la seua audàcia amb presó. Perquè sabia, com ningú, que el camí per assaltar els cels estava ple de pedres.

 

Si ens sentim orgullosos de ser alcoians és per persones com Lluís Torró. Dones i homes que han fet d’aquest poble un referent del moviment obrer, i d’aquest món un lloc més junt.

 

La història està plena de cacics, reis, generals i genocides, o tot d’una a l’hora. Però en un lloc de privilegi hem d’explicar als més joves que també hi ha hagut bones persones, com Torró. No sols hi ha herois a Marvel, de vegades treballen de pintor, viuen prop de casa nostra i passen els estius a La Carroja. Conèixer a Lluís ha estat un plaer, escoltar-lo un privilegi i compartir militància comunista amb ell un orgull.