Quan Sant Josep s'apropa només pot significar una cosa: bunyols. Bo, també significa que has de felicitar a tots els que s'anomenen Pep, Pepita, José, Josefa i derivats del nom Josep. Ah! I felicitar a ton pare.

Primer anem a conéixer un poc sobre la història d'aquests tradicionals dolços. El primer poble en el qual s'han trobat indicis de què consumien bunyols van ser els moriscs, especialment aquells amb treballs humils. En el seu fonament es tractava del mateix aliment que hui en dia, encara que era costum posar per damunt mel.

Farina, aigua, llet, ou i llevat, i fregit en oli amb un forat en mig, això és el que més bé descriuria als bunyols. A més, per a fer-los amb aquesta forma, és imprescindible utilitzar una bunyolera, com les que té Antonio Cortés de Panaderia Sofía.

Així que seguint les recomanacions de quedar-se en casa, quin millor pla que fer-se amb un muntó de bunyols de la Panaderia Sofia i, acompanyant-los amb una tassa de xocolate, una bona pel·lícula i bona companyia.