Després d'un mes d'estat d'alarma, crec que han tingut temps més que suficient les entitats privades denominades, Mútues d'accidents de treball i malalties professionals per a deixar-se veure i actuar com el que hauria d'esperar-se d'elles, la prevenció i la vigilància de la salut.

Durant aquests dies de confinament, diàriament, ens dediquem a coses que normalment no fem a casa o que simplement no fem per no disposar de temps en la majoria dels casos. N'hi ha que fan bicicleta estàtica, usen la cinta automàtica per a fer fons o “running”, proliferen els vídeos de taules d'exercicis per a mantindre el to muscular que molts professionals o afeccionats “pengen” per a ús i gaudi d'amics i població en general. Uns altres, no obstant això usen la seua imaginació per a realitzar tota classe d'exercicis, des de pujar i baixar les escales de l'edifici, passejos pels corredors interiors o interplantas o utilitzar objectes quotidians com improvisats pesos.

Personalment m'he dedicat més a una altra de les activitats que també ha triomfat, cuinar plats més o menys senzills o complexos que tenim al cap i mai féiem, S'han revelat molts “cocinillas” aquests dies.

Excepte els professionals que vetlen per la nostra seguretat, salut i proveïment,tots o almenys molts de nosaltres, hem tirat d'imaginació per a fer d'aquest període de temps que no ocupem ni amb activitat laboral ni amb oci una cosa productiva i satisfactori, fins i tot en dedicar-nos a donar bon compte de Netflix, HBO, etc.

Tots... excepte les Mútues, que van desaparéixer de les nostres vides fins i tot abans de la declaració de l'estat d'alarma. Naturalment, la gestió sanitària social de la situació en la qual ens trobem, correspon al Ministeri de Sanitat, que com a tal , amb encerts i errors aborden la situació i diàriament ens desdejunem, mengem i sopem amb informació de la situació i les canviants mesures adoptades o a adoptar. Però la gestió en els centres de treball, sempre ha correspost a les Mútues, i en cap moment han fet cap moviment , en cap sentit, orientat a previndre o garantir mínimament la seguretat dels treballadors en les empreses, empreses a les quals es deuen en l'exercici del seu treball i a les quals facturen el mateix.

A través de converses amb responsables de RH ( Recursos Humans) de diverses empreses, per contrastar no tan sols les percepcions dels treballadors cap a la Mútues, he pogut constatar que no he conegut de cap en el nostre àmbit que haja col·laborat amb les empreses en l'elaboració de protocols d'actuació previs als dictats pel Ministeri de Sanitat, que s'hagen posat a disposició per a instruir succintament a algun operari per a aplicar correctament els controls d'accés a les instal·lacions minimitzant riscos, tampoc d'assessorar les empreses de com aplicar les mesures que de manera autònoma han hagut de dissenyar i dur a terme.

Afortunadament, moltes de les nostres empreses tenen un concepte de la prevenció amb un alt valor, però això no serveix d'excusa perquè les Mútues es posen de costat en aquests moments. És responsabilitat seua el col·laborar activament en la contenció de la pandèmia. Amb la volta al treball , patim el risc de fer un pas arrere en la lluita d'aquest enemic comú, si no es compleixen els requisits de prevenció.

Fins a la publicació de les directrius de bones pràctiques en els centres de treball per part del Ministeri de Sanitat en la qual els adjudica la seua obligació, no se'ls ha vist el pèl. I a això se cenyeixen, a l'obligació d'avaluar la presència de personal especialment sensible, establir la seua naturalesa i emetre informe sobre les mesures de prevenció, adaptació i protecció.

Estimades Mútues, si tan sols posaren la meitat de l'obstinació a controlar i combatre el risc en la situació en què ens trobem (la qual cosa es defineix obligatòriament en la seua activitat), en el àmbit laboral, com van posar a realitzar la gestió de la prestació econòmica de la I.T. ( Incapacitat Temporal) en lloc de l'INSS, creguen-me que seria una gran aportació a l'esforç que obligatòriament hem de realitzar conjuntament per a eixir d'aquesta.

Sincerament, o posem tots de la nostra part, o hi ha la possibilitat de perpetuar la situació actual indifinidament. Ara com ara ,segur lamentarem la pèrdua de part de la nostra economia, activitats i teixit productiu, però si caiem en una mala gestió de la volta al treball, tal vegada les pèrdues siguen insostenibles.