Hola penya! Vaig a parlar del 'NO és NO' en la vida

Introduïsc que ho escric per una xicoteta experiència d'aquest matí que ha fet que em preguntara PER QUÈ certa gent no respecta que li digues que NO a una cosa. De cor no entenc per què no respecten una decisió teua, però el més bo esque dius que NO, tornen a insistir-te, segueixes dient NO, passa una estona, 'de sobte' els senta mal i fan una historieta fent com que tu eres el 'malo'.

El més curiós esque quan ja has dit NO, tenen la temptativa d'insistir més encara (una cosa que no comprenc).

'Lo prohibido es tentación'? Sí? Doncs que hipocresia, penya.

NO és NO, punt! No és perquè vulgues fer mal a una persona, és una decisió que has pres tu, individualment, de manera conscient i racional dient un NO, siga la situació que siga, i, en eixe moment, l'altra persona té que entendreu i respectar-ho, no insistir. Esque, és de lògica, no?

Exemple: dir NO per un tema de salut. En un dinar, el menjar té gluten, tu eres intolerant i la persona que cuinava no ho sabia; doncs, què et menjaràs el dinar per 'quedar bé' perquè et pille alguna cosa solament per això? O li diràs NO perquè et vols i per davant de tot està la teua salut? Hi ha mil situacions per dir NO, el que soles dic i reflexione és que es tracta de RESPECTE!

Esque de cor, al·lucine. D'una cosa tan senzilla la problemàtica que es pot crear.