Cada vegada són més les persones que arriben i sobrepassen els 100 anys i que, després d'haver sofrit una guerra i una postguerra els ha tocat viure els temps del coronavirus, com ha passat en el cas de Maria Bosch.

Aquesta dona, natural de Carcaixent, va vindre a Alcoi l'any 1945 amb el seu marit, Pepe Piera, i amb la seua filla d'un anyet per a fundar Recaurchutados PIERA. Al poc tems va nàixer la segona filla, ja en Alcoi. Després, María va sofrir un contratemps en la seua vida, es va quedar viuda molt jove, quan el seu home va morir amb 35 anys.

María va haver de fer-se càrrec de les seues filles i de la seua mare, pel qual el seu germà, Ricardo Bosch, va assumir la direcció de l'empresa que va fundar amb el seu home. La seua família la descriu com una dona valenta, ja que, a banda de ser ama de casa, va treballar en un forn de pa i en una fàbrica fins que es va jubilar.

Les seues dues filles, quatre néts i quatre besnéts escolten amb atenció quan ella els conta 'batalletes" com quan de xicoteta va tindre les seues primeres sabates de xarol i la gent li deia que portava unes sabates que brillen.

Ara, després de sofrir la Guerra Civil, la postguerra i la prematura viudetat, i després de lluitar per la seua família ho té molt clar pel que fa al 'bixet' que diuen coronavirus quan diu "no em bese no siga cosa que em pegues alguna cosa, que encara em queda per viure". Maria, a aquestes altures, ja està pensant en el sopar de Nadal per a tornar a ajuntar a tota la seua família.