La setmana passada, el Govern Valencià anunciava a les Corts la creació de la unitat valenciana d'emergències. El President Ximo Puig ens comunicava de la necessitat d'aquesta unitat i de la voluntat i decisió d'inversió. Fenòmens atmosfèrics com la DANA, crisis sanitàries com la Covid-19, així com els cada vegada més recurrents incendis forestals justifiquen, segons la Generalitat, la concepció d'aquesta unitat, la qual estarà formada pels ara anomenats “bombers forestals”, col·lectiu professional d'orige pseudopúblic o semiprivat el qual de fa uns anys peregrina cap a la funció pública de la mà del govern del Botànic.

Per començar sembla paradoxal aquest sobtat interés per les emergències i la protecció civil, quan al llarg dels últims anys; Generalitat, Diputacions i els Ajuntaments caps de província han estat incapaços de crear un cos únic de Bombers a tot el territori valencià, un cos públic i de qualitat format per professionals que han de superar una exigent oposició. Un cos únic el qual aglutin també els “bombers forestals” per tal de dignificar llurs condicions laborals. Lluny de tot això, administracions i sindicats han conreat un camp de confrontació entre els diferents professionals de les emergències, han fomentat el clientelisme polític i el negoci de la formació per damunt de l'interés general.

A més, ni en els anys més durs de la crisi econòmica, ni amb l'actual crisi sanitària, s'ha fet cap esforç per tal d'unificar els serveis d'emergències, garantir una prestació més eficient així com optimitzar els recursos públics, sense balafiar els impostos dels ciutadans. Si més no, s'ha fet ben bé el contrari, perquè cap de les administracions vol soltar la seua parcel·la de poder, pel que han oblidat completament el seu deure de servei públic. És molt difícil d'explicar que els valencians tenim sis cossos de bombers diferents, així com bombers d'aeroports, “bombers forestals”, “bombers” voluntaris i la UME, i que a més a més cal crear altra unitat d'emergències.

En conclusió, senyors governants i sindicats, han d'entendre que la protecció civil és un dret fonamental i no cap joc de poder ni moneda de canvi, tampoc és un negoci. És ni més ni menys que un dels principals pilars de la societat del benestar de qualsevol país digne d'anomenar-se democràtic. Per tant cal arromangar-se les mànegues i treballar amb trellat per un autèntic cos únic de Bombers, amb aquest trellat que molt sovint tanta falta els fa.