Coneixes alguna filà en la qual no juguen a cotos? Aquest joc de cartes va molt lligat a la Festa i són molts els qui passen hores i hores entre ‘triomfs’, ‘les quaranta’ o ‘bacs i rebacs’. Hem aprofitat aquest Mig Any per a portar-vos una sèrie de reportatges de temàtica festera i hem volgut començar-los amb una anàlisi d’aquest passatemps.

Hem parlat amb tres jugadors habituals de cotos, d’eixos que se’ls sol vore en el Campionat de Cotos de Mig Any cada any. Ells són Jordi Cortés, de la filà Llana; Julio Miró, de la filà Tomasinas; i Quique Gisbert, de la filà Domingo Miques. Tres cracks dels cotos que si els comparem amb el futbol, de segur que competirien pel baló d’or, o millor dit, per l’as d’or.

HI HA SECRET PER A GUANYAR?

Sempre s’ha dit que les cartes són un joc d’atzar, però hi ha secrets per a guanyar en els cotos? Julio Miró assegura que està «en tindre memòria per a saber les cartes que han eixit i les que no». Aquest ‘truc’ de memoritzar també l’ha anomenat Jordi Cortés, qui puntualitza que «sobretot en el cau, hi ha molta gent que conta les que ixen per a saber jugar cap al final». Per a Quique Gisbert, el secret està en «que isquen les cartes bones», encara que també ha puntualitzat que «hi ha qui la seua tàctica és memoritzar».

ÉS IMPORTANT CONÉIXER EL COMPANY DE JOC?

«Té molta importància, perquè un ja sap com juga l’altra i això ho facilita», comenta Gisbert. En el mateix sentit ha contestat Cortés, qui ha assegura que «les parelles que més guanyen són les que fa molt de temps que juguen». Qui li ho diguen a ell, que amb Luis Sorolla va guanyar el Campionat de Cotos de Mig Any en 2017 i en aquest de 2020 han arribat a les semifinals.

Miró va més enllà i atorga rellevància a «les marques estipulades i legals que sap el company». És a dir, saben quan indicar-li al company que van ‘carregats de triomf’ o bé de que tenen ‘per a cantar’.

ESTIL CONSERVADOR O ARRISCAT?

«Qui no s’arrisca no pisca». Amb aquest refrany s’ha referit Miró al seu estil de joc en els cotos. El fester de les Tomasinas confessa que quan juga amb amics i no en un torneig, ell seu en la cadira «per a jugar, no per a guanyar». A més, considera que el joc és per a divertir-se, «és burlesca, poder amagar informació i per què no, guardar les quaranta per a la última mà possible on cantar-les».

Amb estil més conservador es considera Gisbert, qui creu que la majoris són així, a no ser que «ho vegen tot perdut, i és quan la parella arrisca». També Cortés és d’estil conservador, encara que confessa que a aquest mateix torneig de 2020 van guanyar una partida que tenien difícil. «Anàvem molt darrere en punts en el cau i amb aquesta situació vam arriscar amb jugades fortes i vam remuntar», manifesta el de la Llana.

PERCENTATGE ENTRE ATZAR I SABER JUGAR

Pràcticament els tres festers han deixat uns segons per a respondre la pregunta de quin tant per cent li donarien a les cartes i quin a saber jugar. En primer lloc, Cortés ha sigut el més contundent en la xifra, ja que remarca «cartes 80% i habilitat 20%, perquè pots saber jugar, però si les cartes no ixen bones és més fàcil que guanyen els altres».

Gisbert també ha posat la balança decantada cap a l’atzar, però en un 60%, mentre que el 40% restant el dona a saber jugar. «Si ixen les cartes, no hi ha més volta de fulla», recalca el fester de la filà Domingo Miques.

Menció apart mereix la resposta de Miró, qui ha ampliat la perspectiva a distints percentatges situacionals. «Si tens sort i saps jugar, tens el 90% de possibilitats de guanyar. Si tens sort i no saps, un 35 o 40%. Si saps jugar-les però no tens sort, depens del nivell de l’altra parella, que si no saben, et donen un percentatge prou elevat», explica el de les Tomasinas.

GAUDIR

En açò no hi ha distintes opinions, ni punts de vista, ni estils. Tots els que juguen a cotos ho fan gaudint del joc. Amb un aperitiu al costat, amb rialles entre els jugadors, amb reprotxes en forma de bromes, amb moments de no saber ni quant temps ha passat. Són aquestes reunions, ara amb mascareta, les que fan d’aquest joc un clàssic de la Festa i del Mig Any que a pesar de la pandèmia, es viu de manera intensa.

Per cert, algú s’anima a estipular les normes del joc en un document i que no hi haja discrepàncies o dubtes en alguns moments de la partida?