24 d’octubre de 2020. Càmera i reporter quedem en Pagina66) a les 16:30h per a pujar a La Glorieta. Objectiu? Conèixer el secret de l’olleta alcoiana, eixe plat que no pot faltar en cap filà en els festejos de Mig Any. Eixa serà la pregunta que els farem a la persona que estiga cuinant.

Abans de les 17h ja estem en l’epicentre de la Festa. Decidim anar en la direcció de les agulles del rellotge i triant en quines filaes ens poden contar els secrets de l’olleta. La dificultat està en que no ens enganxen els ‘més perjudicats’, però tampoc gravar un vídeo avorrit. Volem salsa, però sense que pique massa. Obrim la càmera i ens posem en marxa.

El primer lloc on parem és en el xiringuito dels Aragonesos. Preguntem al cuiner i ens desvetlla el primer secret de la vesprada. "He calcat els passos de la meua sogra". Qui anava a dir-ho, el gendre aprenent de la sogra i a més, amb orgull. No dubta gens de la victòria en el concurs i més li val, si no tindrà reprimenda en el dinar familiar de l’endemà.

Continuem el pas per a trobar algú que ens parle d’ingredients. Ara volem Moros, i així no s’enfada ningú dels bàndols. Ens criden des d’on cuinen l’olleta els Ligeros. "Ie xavals! Que la que estem cuinant nosaltres és millor que heretar!". Ens la juguem i indaguem sobre el seu secret. No ens arrimem massa que està en eixe punt que la fumaguera fa plorar a tot el que ronda prop. "La clau està en els fesols, que s’anomenen de Villena, però on li donem més joc és a Alcoi saps? Posar-los a remulla és el primer pas per a aconseguir un sabor espectacular al final", confessa la seua cuinera.

Està bé que et diguen una cosa diferent en cada filà. Així ixen després els plats que van a concurs, cadascun d’un pare i d’una mare... Prosseguim el passeig, fem com si gravarem a un grupet que ens demana cantar davant la càmera i topem amb els Muntanyesos. "Quin és el secret per a fer la millor olleta", preguntem. I abans de que el seu cuiner ens conteste, una marea de festers comencen a botar davant del plànol i a cantar el tema més conegut del món: "lo lo lo lo lo lo loooooo looooo!". I és que sense aquests moments no podríem tindre Mig Any fester.

Va vinga, que en la pròxima trobarem més secrets per fer aquest plat. Toca parar en els Benimerins. Si fan tan bé això de llançar clavells al Sant Jordiet en la Processó de la Relíquia, esperem que també tinguen traça per a la cuina. "Carinyo, molt de carinyo", diu l’encarregat de cuinar-la. Ja tardava en dir-ho algú, però és que realment el veem remenar amb la cullera de fusta i la felicitat es dibuixa en el seu rostre. Si puntuen el sentiment, guanyen ‘fijo’.

Ja hem recorregut mitja Glorieta i de moment ja tenim una base per a poder fer-la, encara que part d’aquesta siga sentimental. En el nostre camí observem la solitària olleta dels Cids. Entrem i mirem què passa, perquè sols hi ha un fester vigilant-la. "Abans de dinar estaven tots col·laborant i ara mira, tots han escampat el poll. Però bo, al final el secret el tinc jo i és jugar amb el foc i amb la llenya. La quantitat, la força, el temps... està tot calculat", expressa amb convicció el fester solitari.

Amb tot el que estem aprenent, de segur que ja sabríem fer una olleta, però deixem aquest honor a festers com el dels Abencerrajes. Encara no li hem preguntat i ja ens apropa la cullera. "Proveu, proveu! Està de cine!", diu amb entusiasme. Amb l’excusa de que estem treballant ni provem eixa olleta ni els 25 ‘plis-plays’ que ens han oferit ja. Però ens interessem per com la fan aquests colorits moros. "Nosaltres bullim les penques a banda per a que no estiguen amargues i així llevem el flato!", explica. Es veu molt professional en la condimentació. Apostaríem per ell entre els millors plats, però no és la nostra tasca.

Ja queden poques filaes i veiem en els Almogàvers un grup prou jove al voltant de l’olleta. A la pregunta estrela de la vesprada respon un d’ells. "El secret? Si no tenim ni punyetera idea de fer-la, estem fent els passos d’un tutorial de Youtube, però de moment no pinta mal", comenta. Per a assegurar-se, fa el tast un dels festers veterans de la filà. "Xicons, açò està ‘de lujo’ tu", exclama.

Bé, anem a buscar una última filà per a tancar el reportatge amb vídeo. La última carpa és la dels Realistes i cap a ella ens dirigim. "Ací no hi ha cap secret, el concurs està arreglat ja", assegura el seu cuiner amb rialles d’estar bromejant. "Nosaltres li tirem bona cosa de carn, perquè si el gènere és bo, l’olleta està riquíssima després. I no oblidem que aquest plat és per a que músics i festers aguantem bona cosa de dies amb forces!", afegeix.

Hem acabat la ronda. Podríem fer una bona olleta? Hauríem de contactar amb sogres mentre mirem vídeos en Youtube. Tindre penques i fesols ben vigilats junt amb el foc i la llenya. Saber quina carn és millor i quan canviar l’aigua. Aguantar decibels alts de música i deixar l’olla en els moments de fer esquadra... Deixe’m estar les olletes per a les filaes i anem a la redacció a muntar aquest vídeo que de segur farem "amb molt de carinyo".

*Aquesta recreació del Mig Any fester no és real, és simplement una història que hem volgut imaginar ja que enguany no poden haver aquests moments divertits en el vídeo que sempre fem en Pagina66). Les filaes estan triades al atzar, al igual que el que passa en cadascuna d’elles ;).