Just va ser fa un any, 25 d’octubre de 2019, quan el Teatre Calderón no parava de ressonar amb els aplaudiments de la Festa a aquells que anaven a ser els protagonistes 6 mesos després. Ara, amb l’atípic Mig Any d’aquest 2020, hem volgut saber com estan passant l’espera el capità i l’alferes d’ambdós bàndols. Alfonso Moreno, capità de la Filà Muntanyesos; Ximo Brotons, alferes dels Cruzados; Rafael Tortosa, capità de la Filà Cordón; i Rafael Aracil, alferes dels Ligeros, han comentat a Pagina66) com viuen aquesta espera.

COM VAN EIXOS ÀNIMS?

El primer que ens interessa són les persones. En la majoria de casos, fer un càrrec implica anys de preparació i esforços. Aquesta alegria s’ha vist truncada, però no tot són pensaments negatius. "Tinc un nét que per a 2020 haguera sigut molt xicotet per a eixir i la meua filla tampoc podia estar amb mi si hagueren sigut en abril", comenta Tortosa sobre allò bo que li ha suposat la situació. També bromejant afegeix que es troba bé, però "sóc major i a vore si tinc que fer el càrrec damunt d’una cadira".

Brotons parla "d’ànims decaiguts en la gent que anava a participar en el càrrec", però ell mateix s’encarrega de "pujar eixos ànims". El que més troba a faltar l’alferes cristià és "poder reunir-se en la filà i així l’espera es portaria millor".

Qui parla "d’ànims fets, perquè no hi ha altre remei" és Aracil. L’alferes moro confessa que l’acte Crida de Festa que han viscut en aquest Mig Any li ha fet recordar la Festa. "Els plors anaven que no veges", exclama, però afegeix que "veig a la filà i altres càrrecs amb energia, teníem ganes de trobar-se de nou".

Per últim, Moreno assenyala que "els ànims estan bé", però considera que "sense l’ambient del Mig Any no és igual". La Festa amb la família i ja hi haurà temps per a quedar amb la gent de la filà.

FESTES D’ACÍ 6 MESOS?

Els 4 han coincidit en el mateix adjectiu: complicat. Ho veuen així i així ho transmeten les autoritats sanitàries. "Hui per hui ho veig malament, però també és veritat que hem passat 7 mesos des de l’estat d’alarma i pareix que hagen passat 2 anys", explica l’alferes dels Ligeros.

L’optimisme és necessari i els càrrecs no decauen en traure al carrer tot el que tenen preparat, siga quan siga. Moreno creu que "depenem de la vacuna, però sóc optimista de cara a celebrar-les a finals de setembre o principis d’octubre". Qui diu "tant de bo siguen en octubre" és Brotons, al temps que descarta quasi per complet abril del 21.

El capità moro el que vol "és que es facen, ja que açò és com una llosa que porte damunt". En la conversa amb Tortosa, el càrrec ha revelat a Pagina66) que "un dia abans de confinar-nos em vaig vore vestit de capità", i açò fa que les seues ganes de mostrar-ho a públic i filà siguen encara molt més grans.

I UNES FESTES DE 4 DIES?

En aquest punt els càrrecs separen l’aspecte Festa de l’aspecte econòmic. Aracil és qui s’ha mostrat més predisposat. "Egoistament estaria més descansat perquè els dies de Festa són frenètics", encara que afegeix "que no sé del tot segur si seria una bona fórmula, també pensant en tancar 4 dies els negocis locals".

Moreno va més enllà i afegeix que no serien 4 sinó "5 dies de Festa", contant amb el Dia dels Músics. "Que com a Festa seria molt bonic i pausat sí, però hi ha que mirar altres factors", conclou el capità cristià.

Un d’eixos factors és el que apunta Brotons. "Qui va davant i qui va darrere? Les entrades seran divendres laboral i dissabte o dissabte i diumenge? De matí o de vesprada". Aquest ordre és el que l’alferes cristià veu "més verd" per a unes Festes de 4 dies.

Tortosa assenyala també altre aspecte a tindre en compte. "Què passa amb la gent que treballa fora, o en grans superfícies i fàbriques?". El capità moro comenta també que si es fa l’entrada cristiana un dia abans, "jo que faig, hem vist de cordonero?". Siga com siga, els 4 estan a disposició de l’Associació de Sant Jordi, perquè el que volen és el que han preparat amb il·lusió i ganes: fer Festa.

Capità i alferes d’ambdós bàndols van a una en l’essència dels Moros i Cristians: no tindrem Festes mentre no hi haja abraçades, besades, salutacions com toca i reunions de germanor. No veuen una Festa distinta, no contemplen canvis en aquest sentit. O ixen al carrer com sempre, o no es fan les Festes. Així senten els càrrecs l’espera més eterna que probablement hagen passat mai, però resistiran, perquè quan parles amb ells saps que açò forma part de les seues vides. I ho trauran endavant amb l’afecte que li posen, perquè com diu el capità moro "la Festa arrasa amb tot allò que es pose per davant".