La Festa és, en gran part, il·lusió. De festers i festeres, d’aquells que fan càrrec, dels familiars i amistats. Però si hi ha una persona que gaudeix per damunt de tots de les Festes de Moros i Cristians és el Sant Jordiet. Ho viu amb la il·lusió d’un xiquet i això es queda gravat en el cap per a tota la vida.

En aquest reportatge hem volgut recollir testimonis de tres Sant Jordiets, tres festers que ens han contat les seues experiències, records i anècdotes sobre una etapa de la seua vida que serà difícil d’oblidar. I ho fem també com a missatge per a Fernando Rius Mestre, qui serà Sant Jordiet quan tornen les Festes, quan la incertesa es transforme en alegria i l’espera en celebració.

Fernando Pastor, Sant Jordiet en 1979; Marcos Llopis, Sant Jordiet en 2006; i Fernando Rius Pastor, Sant Jordiet en 1989 i pare del pròxim Sant Jordiet, són els qui han parlat en Pagina66) per a tornar a reviure moments que els han marcat de manera positiva.

RECORDS DE L’ELECCIÓ

Imagines estar dormint i que de sobte entren a la teua habitació els teus 5 germans i els teus pares cridant i botant? És el que li va passar a Fernando Pastor en la seua elecció com a Sant Jordiet de 1979. "Recorde estar descol·locat, amb eixa sensació d’alegria i son, mentre hem deien que m’havia tocat fer el càrrec", ha confessat Pastor, qui ha afegit que "per a un xiquet de 8 anys una cosa així és poc comú i per això se’t queda molt gravat".

Qui tampoc estava present en el moment de la seua elecció és Marcos Llopis. "Estava en casa de la meua iaia i ens van cridar per a parlar amb els mitjans de comunicació per telèfon", ha relatat. Va ser al dia següent quan, a l’hora d’anar al col·legi, no va parar de rebre l’enhorabona i és en aquest moment quan va ser conscient i va dir: "ostres!, què és veritat".

Fernando Rius pare ha narrat com va viure eixe moment d’eufòria en la família. "Jo estava en casa, perquè tenia classe al dia següent, i mon pare va arribar fet un basilisc, em va alçar i de la alegria em va estampar contra el llum del sostre", ha explicat. La coincidència, ha fet que amb el seu fill, pròxim Sant Jordiet, es repetira la mateixa història: el xiquet en casa i son pare i sa mare ben nerviosos i amb il·lusió de que li tocara a ell fer el càrrec. Sols esperem que de l’alegria no l’estamparen contra cap objecte de la casa.

AMB QUIN ACTE ES QUEDEN

Tants moments màgics i diferents per a un xiquet de 8 anys feien presagiar que amb aquesta pregunta no respondrien que sols es quedarien amb un acte. "En la Processó de la Relíquia, quan arribes a Sant Llorenç i els Benimerins llancen la tamborinada de clavells... eixe moment és bestial. A més, el recorde molt perquè les meues germanes ho van veure des del mateix balcó", ha assenyalat Llopis. El Sant Jordiet de 2006, per la filà Verds, recorda també la Missa Major, sobretot el cor musical amb Gori Casasempere com a director. Però si s’ha de quedar amb un moment "brutal, brutal, brutal" d’eixes Festes, és quan tota la seua filà l’estava esperant després de l’Aparició per a fer-li un passadís de bengales verdes a poc d’arribar a sa casa, prop del pont de Cervantes. "Aquesta imatge se’m va guardar", ha manifestat.

Rius recorda també amb molta alegria quan la filà anava cap a sa casa. "Eixe primer moment amb la banda de música arribant i jo baixant al carrer per a dir ‘açò és el que tenia que presentar-vos’, assenyalant la seua vestimenta". Altre moment clau per a ell va ser l’Aparició, "un impacte brutal, ja que jo era molt gran i anava de costat en el cavall, anava nugat però acollonava igualment", ha confessat.

Aquesta Aparició va causar en Pastor també una sensació de por per "les bengales, el fum de veritat, el soroll i l’atmosfera en general" i manté en la ment encara el cops ‘estil muntanya russa’ que feia el cavall a cada pas que pegava. Però segons ha contat "per a qualsevol xiquet alcoià, això d’eixir al Castell tirant fletxes era la bomba, molt diferent vist des de dalt que des de baix". El Sant Jordiet dels Verds de 1979 no pot oblidar tampoc el dinar del dia de Sant Jordi. "Veus la família, els amics i la filà, són moments de molta alegria", ha exclamat. És ací on la filà li va regalar un trabuc i una moto. "Flipaves amb 8 anys i una Montesa Cotas 25, que encara conserve".

OBJECTES GUARDATS

Aquesta moto no és l’únic objecte que Pastor guarda de l’època. "Àlbums de fotos complets, 3 cintes de Super-8, plomes estilogràfiques, objectes de decoració, quadres, medalles...". De fet, Pastor tenia "una habitació completa sols per als regals, sense exagerar", ha remarcat. Com a anècdota ha relatat que ell va ser el primer Sant Jordiet dels 20 anys de Pepe Sanus com a alcalde. "Sanus em va regalar medalletes amb l’escut d’Alcoi", ha afegit.

Rius també ho guarda tot amb molt d’afecte, a l’igual que Llopis, qui recorda les diverses fletxes que manté i un DVD amb el testimoni d’altres xiquets de la seua època.

SENTIMENTS

Cada vida dels Sant Jordiets és distinta i les circumstàncies han fet que visqueren eixa època amb molts sentiments barrejats durant un temps en el qual són molt protagonistes. "Des de l’elecció fins a que s’acaba, vius en una espècie de situació privilegiada, des del punt de vista infantil, on no pares d’anar a berenars, provar-te roba i sabates, i ‘salar-te’ les classes de la vesprada... són uns mesos molt diferents i a mi em van marcar molt, sóc un afortunat", ha subratllat.

Amb una barreja encara més forta ho va sentir Fernando Rius. Son pare va morir de leucèmia eixe mateix any en el qual el jove va exercir de Sant Jordiet. "L’èxtasi de la Festa com ha Sant Jordiet era brutal en la filà, però després et giraves i veies a l’altra part de la taula a ton pare prenent pastilles. Era un contrast de sentiments". A pesar de la circumstància, el Sant Jordiet de 1989 per la Filà Verds no recorda l’època amb pena, i manté en el cap sentiments alegres de moments com el llançament de les fletxes.

Llopis ni tan sols va poder gaudir de son pare com a Sant Jordiet. "Ma mare em va presentar perquè era el somni de mon pare, qui havia faltat un any i mig abans. Vam ser 24 aspirants i vaig tindre la sort de poder complir eixe somni de mon pare, que per desgràcia no va poder estar, però vaig fer el càrrec amb més orgull", ha recalcat.

ANÈCDOTES VÀRIES

Una època tan repleta de novetats podia ‘embogir’ a qualsevol xiquet de 8 anys, però no va ser així per a Llopis. Preguntat per si recordava alguna anècdota, el jove ens ha contat que a pesar dels anys que han passat, ser Sant Jordiet li va permetre fer amistats que hui en dia encara conserva, i això que han passat 15 anys i ja no és un xiquet. "Són 30.000 actes, però al final et quedes en allò més bonic, que és la gent, haver fet que gaudiren".

"Una nit vaig anar a veure filaetes en mon pare i els de l’esquadra van començar a dir ‘va Fernandito, fes el cabo’, i em vaig clavar enmig en companyia de mon pare. De sobte, em gire, i ell ja no estava, havia tornat al públic per a aplaudir-me mentre feia el cabo", ha recordat Rius com a moment entranyable, encara que en aquell moment va suposar un instant compromés per a ell.

L’anècdota que ha explicat Pastor va passar en un dels actes previs a la trilogia. "Vam anar a la beneficència per a fer un berenar amb xaranga amb uns xiquets que fins el moment jo no sabia que no tenien pares. Em va afectar molt perquè vius en un núvol de regals i ‘visca el Sant Jordiet’, mentre penses que quan acabe el berenar, eixos xiquets continuaran sense pare ni mare".

QUÈ LI DIRIES AL PRÒXIM SANT JORDIET?

Fernando Rius pare sap en tot moment com portar la situació, i encara que "el xqiuet ho du bé", no pot evitar estar preocupat perquè "encara no ha fet la comunió i té 9 anys". Però com segons el pare, el pròxim Sant Jordiet "no està fotut d’ànims", el missatge que li dona, juntament amb la seua dona, és "que aprofite tots els moments al màxim, perquè després els recordarà de forma superlativa".

Casualitats de la vida, Llopis coneix al jove perquè és amic del seu nebot, i ha assegurat que "em quede en que no està trist, perquè quan li dic ‘Nando, este any tampoc’, ell em contesta que no passa res, que ja ho farà quan li deixen fer-ho. Si pot aplicar la part positiva de la situació a la seua vida, és que és un crack".

Per últim, Pastor li diria "que tinga paciència, que tot va pel bon camí i que segur que farà un bon Sant Jordiet". Això sí, li ha advertit de que "potser tinguen que fer-li la túnica un poc més llarga, però això serà el més greu que puga passar-li".