Sumant-me als actes del IV Festival de Guitarra José Luis González
Article d'opinió de Vicent Agulló. Membre del CAEHA i de la UMDA
“La tècnica no ha de constituir un fi, sinó un mitjà necessari per arribar a la perfecció de l’art”. – Francesc d’Assis Tàrrega i Eixea
“Temperamento efusivo que comunica fácilmente al público la emoción yacente en las obras, tan suave o vigoroso, sin blandura ni rigidez, que no desdice de la belleza de la guitarra y, al fin, una técnica bien labrada con la que vence jugando todas la complejidades y obstáculos”. – Reflexió de Andrés Segovia Torres sobre el nostre guitarrista clàssic José Luis González Juliá.
Amb aquestes reflexions de Francesc d’Assis Tàrrega i d’Andrés Segovia, aquest sobre el nostre guitarrista clàssic José Luis González, vull encetar dins del meu bloc “Música, Festa i Parèmia” el moviment dedicat a la família d’Instruments Musicals de Plectre i Pols, com la Guitarra, el Llaüt, la Bandúrria, la Mandolina, l’Arpa, la Cítara, etc. els quals es fan sonar amb els dit de les dues mans o mitjançant els plectres o pues de forma triangular, gaudint així d’una singular varietat de sons produïts gràcies a la profusió de mides i a les tècniques d’estudi i d’interpretació dels diversos i reconeguts compositors, que tots ells ens han llegat a través de les seus obres, un espectacular món musical de pols i plectre.
Un d’aquests compositors en l’art musical de la guitarra va ser el Vila-realenc Francesc d’Assis Tàrrega, creador dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX, mètode que va emprar en la composició de l’emotiu i tendre “Cápricho árabe”, serenata per a guitarra dedicada al compositor i violinista Tomás Bretón i Hernández en 1892, on Francesc Tàrrega amb un musical i marcat perfil andalusí, combina un manifest virtuosisme, és a dir, l’hàbil caràcter expressiu i melòdic de l’obra, es barreja freqüentment amb breus i ràpids motius orientals o arabescs, sentiments sonors que no obstant de no ser una gravació recent, i com ha reflectit anteriorment Andrés Segovia, l’extraordinària destresa i capacitat musical del guitarrista clàssic alcoià Jose Luis González Juliá, interpretant-la amb la guitarra, ens transmès tot l’art musical, resolent “sin blandura ni rigidez” les infinites complexitats tècniques i melòdiques d’aquesta afable però al mateix temps vigorosa serenata per a guitarra clàssica.
Com sabem, Alcoi compta amb l’Orquestra Harmònica Alcoiana, formació centenària que amb les famílies instrumentals de guitarres, llaüts, bandúrries i la secció de percussió, interpreten brillantment multitud de composicions gràcies a la textura i al color musical dels seus instruments, per la qual cosa, no voldria acabar el treball sense destacar què José L González amb només 14 anys i amb els músics de l’Harmònica Alcoiana, van delectar musicalment en un especial concert celebrat en el “Salón Rotonda del Círculo Industrial” a un nombrós i entregat públic.
Ressenyar que aquestes formacions instrumentals tenen el seu origen en l’Edat Mitjana, ... més informació en el Glossari del recull: Rondalles.
Recordar que en l’enllaç d’aquest capítol, trobem les característiques de cada instrument a més de tot el repertori paremiològic.
No obstant, a continuació farem DITS amb els següents exemples:
A mestre d’arpa aprenent de sambuca.
Acabar com el ball de parra, que va acabar sense cordes ni guitarra.
Als de Vilaverd els va caure l’arpa, i els d’Alforja la varen plegar.
Baix Camp.
Ballar al so de guitarres, bandúrries i acordions.
Cantar a llaüt trencat.
Dir bé sa guiterra.
Anar per bon camí els negocis, els assumptes, ...
Illes Balears.
En mi pueblo hay hombres, hombrecicos, cagabandurrios y piedrecicas de chisquero.
Chisquero: Mechero, encendedor.
Bolsa de cuero sujeta a la cintura, que lleva la yesca, el eslabón y el pedernal para encender la lumbre o el cigarro.
Utiel-Requena.
En dies de festa, la guitarra no es presta.
Home xicotet, guitarra i guitarronet.
A Alcoi. (L’Alcoià).
Malàrum!, va dir el rei David quan va trucar el Cel i sant Pere no el va deixar entrar amb l’arpa.
No concordar la cítara amb el saltiri.
Saltiri: Instrument medieval de teclat, la caixa de ressonància és triangular trapezoïdal, té de set deu cordes les quals són indistintament colpides o pinçades.
Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms.
Ser un cagabandúrries.
Tenir al pit un llaüt amagat.
Tocar la mandolina.
Trempar-li la mandolina.
Fragments dels instruments de plectre:
Guitarra: Instrument musical de corda, compost d’una caixa de ressonància en forma de vuit amb un cercle buit al centre i un mànec dividit en dinou trasts i que amb ....
La guitarra a sofert diverses variacions tan en la seua forma i dimensió com en la seua ...
Llaüt: ... L’origen es remunta cap el 2000 aC. -llaüts de cos poc profund i mànec llarg-, però va ser a l’Edat Mitjana ...
L’arpa: ... les cordes estan tensades damunt d’un marc més o menys triangular que serveix de caixa de ressonància ...
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.219