Desprès d’un temps de silenci, el diumenge dia 21 de novembre de 2021 amb motiu dels actes en honor a la nostra patrona Santa Cecília, vaig tornar a gaudir de la música de la Societat Unió Musical d’Alcoi dirigida pel seu director Iñaki Lecumberri Camps en un Concert interpretat en un recinte tancat com és el Teatre Calderón d’Alcoi que si bé (mal) a causa de la maleïda Covid 19 i per qüestions del protocol sanitari, no el vàrem poder gaudir amb la totalitat dels músics en una mateixa formació en l’escenari, ja es van alternar en la interpretació de les obres, però a través d’elles, si que el meu cor i la meua ànima es van omplir d’unes sensacions musicals quasi oblidades i com he dit adés, en un recinte tancat.

Però abans de gaudir de la música, Àngela Esteve, Cap d’estudis de la Escola de Música i música de la banda, amb unes cordials i sentides paraules em va convidar a pujar a l’escenari, lloc musical en el qual vaig entregar al president de la Societat Alfons Yépez Santamaria (Chipi) d’un llibre dedicat a la Unió Musical que amb el títol “No és Solfa, però Si que És Música”, recull una sèrie d’articles escrits durant molt temps i en les que parle dels diversos concerts i actuacions de la Banda, aglutinant també, algunes reflexions personals i altres treballs històrics i literaris, publicats tots en diferents mitjans de comunicació.

Emocionat i sense paraules em vaig quedar en l’escenari, quan l’amic Alfons em va obsequiar amb una placa commemorativa amb el següent text: “Col·laborador incondicional de la Societat Unió Musical d’Alcoi. La teua Banda vol agrair-te l’estima, dedicació i suport continu que sempre ens ofereixes”.

A continuació i després de rebre la calor afectiva de tot el públic i una vegada en el meu seient acompanyat de la meua família, Àngela va continuar presentant el programa del concert, explicant-nos detalladament totes les seues característiques, peculiaritats que ens van servir per a comprendre millor aquestes composicions.

Qualitats que vàrem comprovar en l’obra interpretada pels músics de la Unió, titulada “Orient et Occident”, marxa creada pel músic francès Saint-Saëns on l’ampul·lositat rítmica dels metalls i de la fusta s’alternen amb música d’ascendència oriental i moresca tan habitual en les nostres terres, i que desprès de diverses “fugues” musicals i amb la fusió dels dos estils, la composició finalitza amb la introducció del tema occidental.

Del compositor Alfred Reed els músics de la banda ens vàrem meravellar amb la interpretació de “A Little concert suite”. Fent un breu resumen de l’obra, cal dir que la introducció ens trasllada als solemnes aires d’una festa reial amb tota seua parafernàlia, contrastant ella amb el segon moviment pel seu caràcter lent i suau. El “Scherezo”, amb unes melodies lleugeres i dinàmiques donen pas a l’últim moviment “Gigue” què està inspirat en les danses angleses i franceses que es ballaven en la cort. Finalitza l’obra rítmicament amb uns distingits aires alegre.

La última obra que van interpretar i possiblement, gràcies als nostres arrels comuns més coneguts, va ser la suite del film “Berlanga – Blasco Ibáñez” composta per Bernardo Fuster, Luis Mendo i Ramón Garcia i Soler, que amb la continua successió de melodies i fragments musicals populars, combinats ells amb ritmes llatins, va causar una extraordinària impressió al públic, sobretot, quan una “Xaranga” de músics de la banda (tan usual en les pel·lícules d’aquest mestre cinematogràfic), ens va sorprendre tocant pel corredor central del Teatre Calderón els últims compassos d’aquesta cinematogràfica suite.

Per finalitzar, voldria reflectir l’emoció que vaig sentir quan en el moment de “xafar” l’escenari, els meus ulls es van omplir d’imatges inoblidables, primerament tocant el clarinet i temps després amb la caixa, els timbals o el triangle, .... i tenint molt present en la meua memòria, el record de tots els directors i de tots els amics músics, no només per les vivències i les músiques compartides, sinó també per totes les ensenyances rebudes.