L’Ambaixador Reial ha tornat a anunciar el que tots esperaven: la Cavalcada dels Reis Mags tornarà a envoltar Alcoi de màgia després d’un any sense poder fer-ho.

En el Dia de la Burreta o Dia del Ban Reial, el text d’aquest ban representa el que la ciutat viu amb l’arribada de Melcior, Baltasar i Gaspar. Enguany, el missatger reial ha rebut l’ajuda del periodista Rubén Cervera i de l’escriptora Mercè Climent. Veu i toc de ploma d’ambdós han servit per a que el text quedara arrodonit.

En aquest vídeo pots veure íntegre el missatge de l’Ambaixador, mentre que si vols veure la desfilada del seguici reial, també ho pots fer ací. Abans, ha sigut el Tio Piam qui s’ha deixat la veu per tal de que la gent d’Alcoi prenguera nota del que anava a produir-se minuts després.

Ban reial

Xiquetes i xiquets, d’edat o d’esperit:

Bona nit! Us parla l’Ambaixador Reial.

Vull anunciar-vos que ja són arribats

Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar.

 

Van partir d’Orient, terra dels més bells contes,

als lloms dels seus camells ja ni recorden quan.

Plegats han travessat cels, deserts i oceans

guiats per un estel, resplendent i fugaç.

 

Han tornat a escollir les muntanyes d’Alcoi

per poder descansar abans de la nit gran,

en què recorreran en unes poques hores

tots els indrets del món. Què voleu? Si són mags!

 

A dintre de les bústies que porten les burretes,

peticions i desitjos aneu dipositant.

Aquesta nit els reis romandran ben desperts

llegint totes les cartes i preparant els regals.

 

Demà, a poqueta nit, baixaran a ciutat

vestits de fil de vint i amb la corona al cap.

L’or, l’encens i la mirra, guardats en petits cofres,

seran els primers dons de tots els que vindran.

 

Resten vint-i-quatre hores, sembla encara molt lluny;

per vosaltres, xicalla, quasi una eternitat.

Tanmateix, tot arriba –amb els anys ho entendreu–,

vindrà una nova lluna: la nit per estrenar.

 

Els ulls us brillaran més que el foc de les torxes

i us bategarà el cor amb l’ànsia dels tambors.

Repicaran les dents com fan les castanyoles,

no per fred ni per por, més bé d’emoció.

 

I en tornar a casa, si els nervis ho permeten,

entreobriu les ventalles de balcons i finestrals

i pareu bona taula, per amainar la fam,

la set i la fatiga de patges, reis i animals.

 

Hi vindran carregats, si és que heu fet bondat,

i d’allò que no es veu reompliran les saques,

car les llars amb infants, sapigueu, en són plenes.

I és que, dolces criatures, la màgia sou vosaltres.