El pròxim 27 de gener, se celebrarà el Dia Internacional de Commemoració de l'Holocaust, per a recordar a les víctimes del nazisme. Els nazis van dirigir el seu terror assassí cap a milions de persones per raons biològiques, nacionals o polítiques, però poques persones saben que entre les víctimes del nazisme es troben milers de testimonis de Jehovà que van patir per la seua fe.

Els testimonis de Jehovà, coneguts aleshores també com els Estudiants de la Bíblia, “van ser l'únic grup en el Tercer Reich que va ser perseguit únicament sobre la base de les seues creences religioses”, com afirma el professor Rober Gerwarth. Segons la historiadora Christine King, el règim nazi va qualificar els Testimonis com a “enemics de l'Estat” per “el seu rebuig públic a acceptar fins i tot els elements més insignificants del nazisme, els quals no encaixaven amb la seua fe i creences”.

Per motius religiosos, els testimonis de Jehovà eren políticament neutrals, i es van negar a fer la salutació Heil Hitler, a participar en actes racistes i violents o a allistar-se en l'exèrcit alemany. A més, “en les seues publicacions denunciaven públicament les maldats del règim, incloent el que estava ocorrent amb els jueus”, apunta King.

Els Testimonis van ser dels primers a ser enviats als camps de concentració, on portaven un símbol en l'uniforme que els identificava: “el triangle violeta”. Més d'una tercera part dels 35.000 testimonis de Jehovà que vivien a l'Europa ocupada pels nazis, van patir una persecució directa. La majoria van ser arrestats i empresonats. Centenars dels seus fills van ser portats a cases nazis o a reformatoris. Prop de 4.200 Testimonis van ser deportats a camps de concentració. Una autoritat destacada en la història de l'Alemanya nazi, Detlef Garbe, va escriure: “La intenció expressa dels dirigents nazis era eliminar completament els Estudiants de la Bíblia de la història d'Alemanya”. Es calcula que uns 1.600 testimonis de Jehovà van morir, 370 dels quals van ser executats. 

Els nazis van intentar trencar les conviccions religioses dels Testimonis oferint-los la llibertat a canvi d'un jurament d'obediència. La norma Erklärung (publicada a partir de 1938) exigia que el signant renunciara a la seua fe, denunciara altres Testimonis a la policia, se sotmetera plenament al govern nazi i defensara la "Pàtria" amb les armes. Els funcionaris de les presons i els camps sovint utilitzaven la tortura i les privacions per a obligar els Testimonis a signar. Segons Garbe, "un número extremadament baix" de Testimonis es va retractar de la seua fe.

Geneviève de Gaulle, neboda del general Charles de Gaulle i membre de la Resistència Francesa, va dir sobre les dones testimonis de Jehovà presoneres al camp de concentració de Ravensbrück: “Una cosa que admirava molt d'elles era que podien haver eixit en qualsevol moment amb només signar un document abjurant de la seua fe […]. A la llarga, aquestes dones, en aparença tan febles i extenuades, van resultar ser més fortes que la SS, que disposaven del poder i els mitjans. La seua força residia en la seua fèrria voluntat que ningú va poder véncer”.

El fracàs de la coacció nazi, en el cas dels testimonis de Jehovà, contrasta amb la conformitat generalitzada de la societat amb els objectius nazis abans i durant l'Holocaust. La resistència pacífica de gent comuna contra el racisme, el nacionalisme extrem i la violència mereix una reflexió profunda en aquest Dia Internacional de Commemoració de l'Holocaust.