L’Alferes Moro ha arribat a Alcoi per a intimidar amb la seua desfilada els habitants de la vall formada pels rius que faran el Serpis. La música i els elements preparats per a la guerra han estat protagonistes, juntament amb la figura del cavall.

Una catapulta, un ariet i una torre d’assalt han deixat traslluir des de ben prompte les intencions de Rafael Aracil, alferes moro per la Filà Ligeros. Eixe origen i el seu símbol han sigut l’altre eix del seguici de la última part de l’Entrada Mora, obra de Jordi Sellés. Els cavalls ha estat presents durant bona part de la desfilada. Bé en forma de bella carrossa o amb genets de doma, els equins blans i negres ens han recordat l’escut ligero.

La part més important de seguici han estat encapçalada de dansa. El Ballet de Virginia Bolufer ha preparat dos muntatges. El primer, ‘Evocació Ligera’ ens ha tornat de nou al cavall, en un clar homenatge a la filà. El segon, ‘Color d’Alferes’ precedint la carrossa de l’alferes, ha calfat les mans del públic amb els seus aplaudiments.

Un dels moments més alegres ha arribat amb les carrosses dels emirs i dames. En un gest molt familiar i d’unió, els més pròxims a l’alferes han compartit espai. Vestits amb tonalitats blanques, blaves i granats, les parelles han saludat juntes amb totes les forces al públic en un esclat de felicitat.

També Rafael Aracil ha compartit carrossa amb el més pròxims. Les rodelles, els seus nebots Mireia i Nicolás vestits de blau i burdeos, com les dues favorites, la seua filla Eva i la seua cosina Mónica, una vestida d’un d’aquests dos colors predominants. Darrere, l’alferes, amb un disseny grana, blau i or en el que han destacat els metalls de la part del pit i que arribava fins més abaix del maluc.

Quan encara els ulls no han assimilat els colors, les llampades dels metalls i la il·lusió en les cares ha arribat l’esquadra especial. Un disseny a mitat camí entre allò més guerrer i els elements tribals. Or, grana, molt metall defensiu i en el casc i un espectacular maquillatge en negre i or, perfecte per a la foscor de la nit del 22, ha estat perfecta per a finalitzar el dia més brillant de la trilogia alcoiana.