La història sempre ens aporta coneixements dels fets i les coses que han ocorregut al llarg del temps i dels anys. Es pot definir com una ciència humana i social que està al servei de les generacions que ocupem l’espai d’aquest món. Estudia l’evolució social i cultural de les activitats de l’ésser humà respecte al món material i espiritual que l’envolta. L’objectiu principal és proporcionar-li la instrucció necessària per a valorar les coses del passat i discernir la conveniència d’aplicar-les al present i al futur.

El tema de hui és d’Alejandro Magno, ja que a juny serà la data que va morir. La seua vida va ser molt curta. Va nàixer el 356 a.C. i acabà la vida el 323 a.C. sols tenia 32 anys quan va expirar. Entre altres conjectures, s’ha parlat d’enverinament, però això qui ho sap? La cosa no està clara. El cert és que en el poc temps que va viure fou un conqueridor dels més famosos que hi ha hagut en la història, sens dubte. Fou rei de Macedònia, faraó d’Egipte, hegemònic de Grècia, va conquerir l’Índia i fou gran rei de Pèrsia. Va fundar 70 ciutats, 50 de les quals portaven el seu nom, com ara l’Alejandria d’Egipte.

Les proeses d’Alejandro Magno foren de tal magnitud que encara es pot parlar d’un abans i un després del seu pas per la Terra. El seu llegat és tan extens que abarca la cultura hel·lènica fins les fronteres més remotes, per la sort d’unes vicissituds que l’afavoriren. La seua semblança és una genuïna gesta que pot servir d’exemple per a veure que sempre hi ha homes que destaquen sobre els seus contemporanis. Fill de Filipo II de Macedònia i Olímpia d’Epiro, son pare l’havia preparat per a regnar, amb la pràctica d’experiències militars. Fou deixeble d’Aristòtil, que s’encarregà de la seua preparació intelectual. Els grecs es van expandir en àmbits del Mediterrani i el Pròxim Orient. Fou l’anomenat Període Hel·lenístic. Les seues conquistes el convertiren en un mite i quasi en una figura divina.

Com ara a juny será la data de la seua mort, he volgut escriure una mica sobre aquest personatge i dedicar-li un sonet, ja que la poesia és pareguda a la música, que per on passa, sol endolcir tota mena d’esdeveniments i el lector es pot sentir més content i més satisfet.

A ALEJANDRO MAGNO

Era actiu, enèrgic, molt ambiciós.

Bucèfal fou un cavall indomable,

però ell l’ensinistra i el fa amigable.

A les batalles guanya i ix victoriós.

Sa heroïcitat farà d’ell un colós,

governa Tràcia i es fa respectable,

conquereix Pèrsia i és invulnerable,

Alejandro ja és un totpoderós.

I no era molt alt, però era molt fort,

ben plantat, bonic, d’enorme fermea;

a la fi no va tenir bona sort.

Va conquerir l’Índia amb gran enterea,

molt gran valor i excepcional destrea.

A Babilònia va trobar la mort.