"Com a persona no pots dir que has conquerit tots els drets almenys no fins que totes les persones els hagen conquerit". Amb la cita de Marsha. P. Johnson, els col·lectius LGTBI han eixit als carrers d’Alcoi per a reivindicar els seus drets i recordar a tots aquelles que malauradament s’han quedat pel camí.

La Plaça d’Espanya ha acollit als col·lectius i altres persones que s’han acostat per a lluitar per una societat igualitària on tots tinguen els mateixos drets. Allí, han recordat com l’OMS va eliminar al 2016 la transsexualitat com a trastorn de les seues llistes.

A banda, han manifestat que encara queden moltes coses per les que lluitar i aconseguir ser respectats. Per a aquests col·lectius, és fonamental deixar de viure els assetjaments que pateixen tant a les escoles com a les feines com al seu dia a dia i és que han remarcat que "la taxa d’atur de les persones trans és d’un 80%".

També han recordat la lluita que va iniciar Marsha. P. Johnson i les revoltes de Stonewall. Marsha P. Johnson va ser una dona trans, afroamericana i activista pels drets de la comunitat LGTBI que va participar a les revoltes de Stonewall. En 1970 Marsha va ser una de les cares visibles de la primera marxa per l'orgull i l'alliberament homosexual, adquirint rellevància dins del moviment. En aqueix mateix any, al costat de la seua amiga Silvia Rivera, va cofundar l'organització STAR dedicada a ajudar a totes les dones trans, drags i xiquets en situació de pobresa extrema. Van inaugurar la Casa STAR, refugi que va albergar als més necessitats de la comunitat LGTBI.

Per altra banda, la Revolta de Stonewall va consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes en protesta contra una batuda policial que va tindre lloc en la matinada del 28 de juny de 1969, en el pub conegut com Stonewall Inn, situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village. Sovint se citen aquests disturbis com la primera ocasió, en la història dels Estats Units, en què la comunitat LGTBI va lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGTBI, persones racializadas...) amb el beneplàcit del govern, i són generalment reconeguts com el catalitzador del moviment modern pro-drets LGTBI als Estats Units i a tot el món.​

MANIFEST

Com a persona no pots dir que has conquerit tots els drets almenys no fins que totes les persones els hagen conquerit, com varem fer l’any passat volem començar amb les paraules de Marsha P Johnson, dona trans, negra i prostituta, una de les persones que va encendre la flama de les revoltes de Stonewall, origen del orgull que avui celebrem aquí un any més, les persones trans immigrants, les mes colpejades per aquest sistema patriarcal van ser les primeres en posar els seus cossos per a defensar els drets de tot el col·lectiu i malgrat tots els avanços elles continuen sent les mes discriminades, a Espanya la taxa d’atur de les persones trans és d’un 80% i continuen havent-hi problemes de desproveïment dels estrògens finançats per la seguretat social.

 

La llei trans, en procés parlamentari esperem que òbriga moltes portes i finestres i el més important, done dignitat a moltes persones, i tot gracies a la lluita social que va aconseguir l’OMS eliminant a la transsexualitat al 2016 de la seua llista de trastorns, encara vivim en un entorn patologitzat, que obliga a les persones trans al calvari de necessitar el reconeixement de tercers per viure amb les seues autèntiques identitats, l'únic camí es una llei que reconega l’autodeterminació de gènere. Als que tracten de bloquejar els drets trans, tant al parlament com a la societat, una única resposta, la llei trans serà llei.

 

Un any més celebrem l’orgull a les comarques, visibilitzant-nos, lesbianes, trans, bisexuals, gais, no binaries, però també rurals, feministes, ecologistes, estimant-nos lliurement com volem, pese al mantra que ens volen vendre que ja no fa falta reivindicar res mes no oblidem que tenim moltes coses per les quals lluitar, a molts països del món queden lleis anti LGTBI que compara la homosexualitat amb la pedofília i prohibeix viure de forma lliure que bàsicament es prohibir que es parle de la realitat i de les persones LGTBI. Però no cal anar-se’n tant lluny, encara recordem la proposta del pin parental i les denuncies per penjar la bandera LGTBI en edificis oficials, l’augment de l’extrema dreta al nostre país ha fet també augmenten aquest any les agressions al col·lectiu LGTBI.

 

Denunciar les agressions físiques que han patit últimament en aquest cas només fa uns pocs dies a València, un jove que va ser agredit per anar agafat de la ma d’un altre xic, també el suïcidi d’altra persona a Nules per les pressions socials, denunciar també les continues discriminacions, assetjaments a les escoles i tota una serie de situacions que ens fan estar hui i cada dia que calga eixint al carrer i donant la veu per visibilitzar-nos.

 

Davant el seu odi la nostra lluita i reivindicació, avui més que mai necessitem un orgull combatiu que no mercantilitze els nostres drets ni convertisca les nostres identitats en una moda, la visibilització és el nostre camí per una igualtat i una estima comuna, si toquen a una ens toquen a totes, per un accés al treball i al habitatge igual i a una estima lliure, construïm entre totes una societat lliure i que s’estima, el nostre futur és l’estima de totes, així que estimem-nos per a construir-nos com a poble divers i inclusiu, per un orgull reivindicatiu, per una llei trans que ens permet-hi tenir la llibertat per a ser, Feliç Orgull 2022.