Recent s'ha presentat a "Societat", el projecte que encapçala la Ministra de Treball Yolanda Diaz, "SUMAR", amb l'objectiu d'aglutinar totes les forces polítiques possibles a l'esquerra del PSOE, i enfocar el cicle electoral que s'acosta. Era fonamental fer aquest pas per afrontar aquet moment polític tan importan que s'acosta i intentar atenuar un possible desastre electoral de l'esquerra, especialment a l'esquerra del PSOE.

La Vicepresidenta s'ha pres el seu temps per reflexionar sobre la viabilitat del projecte i ha fet un pas endavant, però ja ha deixat clar que aquest projecte complex, com tot el que suposa l'entesa del progressisme i l'esquerra en aquest país, no estarà llest per a les properes eleccions autonómiques i municipals de maig de 2023. Queden tot just deu mesos i aglutinar forces diverses en aquest espai polític, l'àmbit autonòmic i local, amb diversitat de partits polítics i d'Agrupacions locals progressistes és molt complicat i sembla que Yolanda Diaz fia tot el seu projecte a les legislatives previstes per a finals del 2023, on els interlocutors per pactar serien menys.

Sinó existeix "SUMAR" per al cicle electoral local i autonómic, caldrà inventar-ho, i això només pot passar amb l'esforç de la militància i els simpatitzants dels partits progressistes. És la militància i els simpatitzants els que han d'exigir als dirigents locals actuals i previsibles candidats a encapçalar llistes electorals el 2023, que facin tot el que calgui per una entesa i evitar un possible desastre de l'esquerra a les properes cites electorals i un previsible creixement de la dreta i l'extrema dreta.

Com sabem més enyá de projectes diferents, el que sí que existeix moltes vegades a l'esquerra del PSOE, són personalismes i el voler tenir "dret de butaca assegurada", i amb això només es pot repetir una vegada més un nou fracàs electoral com al 2019 va pasar per exemple a Alcoi. Si es vol tenir poder d'influència davant el PSOE i evitar que a molts llocs guanyin la dreta i l'extrema dreta, arriba el moment de deixar de banda els personalismes, els rencors generats durant molt de temps i posar-se tots plegats a treballar per un projecte polític comú i de gran importància social.

A Alcoi per exemple, no s'hauria de repetir que tres candidatures progressistes fossin separades una vegada més a les eleccions municipals (Compromís, Guanyar i Podem), perquè el resultat podria ser lamentable, i amb això deixar de poder influir en el PSOE perquè faci polítiques d'esquerres si aquest aconsegueix la majoria absoluta o continua pactant amb la dreta allò que li convé. Els objectius han de ser principalment dos, primer transmetre el que han fet els governs d'esquerra i nacionalistes en tots els àmbits de govern (Estat. Autonomia i Municipi) i fer-ho encertadament amb actes polítics, articles, comparedències en mitjans, missatges a Xarxes reiterats, i després abordar el tema més complex potser, -presentar candidatures conjuntes-. Si cal haurien de renunciar a la seva responsabilitat orgànica aquells dirgents -locals, autonòmics, fins i tot nacionals- que puguin ser un obstacle per confluir en una nova candidatura única de l'esquerra, és a dir "SUMAR" i no RESTAR.

Com a alcoià faig una crida als dirigents polítics locals a Alcoi dels partits progressistes, perquè després de l'estiu siguin capaços de "asseure's a parlar" sense condicionaments previs, sense retrets, sense creure's en la veritat absoluta, sinó amb humilitat, amb paciència, escoltant. Ho devem als simpatitzants, militants i possibles votants de tota l'esquerra, entesa com a tal l’esquerra que no és ambigua i que vol un canvi veritable de la societat en què primin valors socials. Es la nostra tasca pendent més necessària en aquests moments difícils, de reaccionarisme en tots els àmbits.