La punteria del calendari ha encertat a posar el dia gran de la Festa Contestana en el dia més calorós de l’any pel moment, si no ens confonen la successió d’episodis a la que ens està sometent aquest 2022. Però la calor i la tronaeta a meitat d’Entrada hagueren estat la notícia en qualsevol altra edició dels Moros i Cristians de Cocentaina, però enguany no. Aquestes són les Festes del retrobament, del retorn a la celebració, a la vida en comú després de dos durs anys de suspensions per les precaucions front als perills de la covid quan no teníem cap defensa més efectiva que amagar-se.

Per tant, l’emoció ha estat el sentiment més aflorat en aquesta Entrada. Emoció en el públic, que han tornat a escoltar els compassos festers tronant des del Passeig al Pla. Emoció en la nova Junta, que en el seu tercer any de mandat per primera vegada han pogut procurat una desfilada continuada. Emoció en els càrrecs, que per fi han vist com les seues idees s’han tornat realitat als carrers de la vila comtal.

De voler fer un curt resum de l’Entrada, podríem dir que els oficis, la vida dels càrrecs cristians, han marcat la desfilada del bàndol de la creu i que la història ho ha fet en els càrrecs de la mitja lluna, encara que en els seguicis de capitans i abanderats ha hagut molt més.

UN CAPITÀ CONTRABANDISTA

José Rafael Llorens Montava, Peluca, ha cedit el protagonisme de la seua capitania amb la filà Contrabandistes al cavall, la seua passió i vida. No teníem cap dubte que així seria quan la Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet anunciava el que venia amb el ‘Obrint l’entrà’ de Francisco Valor Llorens. Hem vist un gran homenatge al cavall com a protagonista que s’ha fet de la Festa en totes les poblacions amb Moros i Cristians, gràcies, sense dubte, a la faena durant anys de Peluca.

També el contraban com a concepte ha estat destacat en la Capitania. Després del banderí i l’esquadra oficial de la Filà, acompanyada per la Primitiva de Palomar, un grup de parelles de festers Contrabandistes de poblacions com Villena, Oriola, Oliva o Carcaixent han acompanyat a José Rafael en el seu dia. A continuació, els més menuts de l’escola de formadors i un ballet infantil han evolucionat Passeig avall al ritme del pasdoble més universal i nostre, ‘Paquito El Chocolatero’, de Gustavo Pascual Falcó.

Un mercat sobre carros amb productes d'estraperlo i la Guàrdia Civil vigilant han donat pas als oficis tradicionals del cavall. Peluca ha homenatjat així al guarnicioner o al ferrer, que han mostrat en directe la seua tasca.

Després el ball. Ball amb cavall. El Ballet Virginia Bolufer ha tret als carrers de Cocentaina una coreografia en la qual persones i animals han evolucionat en simbiosi perfecta. Després de la dansa, les acrobàcies, també sobre muntura, per part de l’espectacle a cavall de Lorca, que ha deixat a més d’un amb la boca oberta.

La carrossa de les dames, vestides de negre i beige amb un disseny molt contrabandista i d’amazona ha anunciat l’arribada de la favorita i les rodelles. Ha arribat ‘Por la puerta grande’, com no podia ser d’un altra manera, interpretada per la banda Zíngaros d’Elda. Però abans, una parella d’amazones, filla i neboda del capità, ha estat l’encarregada de obrir la part més familiar del seguici. Mari Carmen Monllor, acompanyada de les seues netes, Graciela Verdú i Isabel Jordá, ha lluit des de la seua carrossa, amb el cavall com a protagonista, un vestit en els que ha predominat el beig, el roig, amb una capa-manta molt contrabandista pel quals paga la pena fer un ‘stop’ en el vídeo per a mirar ben bé.

Els cavallers, també vestits amb les mateixes tonalitats encara que ells amb els colors invertits al predominar el beige sobre el negre, han precedit al cavall de respecte amb doma a terra del capità. José Rafael Llorens Montava, Peluca, ha desfilat sobre el turó de Sant Cristòfol, davant del castell. Amb la companyia del seu net, José Javier Jordá, ha vestit de negre, daurants i amb detalls centrats en el món del cavall. Darrere, la música que ha creat per a ell Santiago Revert Cantó. La Societat Musical la Nova de Palomar ha interpretat ‘Peluca Capità’.

Per a finalitzar la capitania, l’esquadra especial acompanyada per la Societat Musical Contestana al compàs de ‘Excisum Bellators’ de Francisco Valor Llorens.

L’ART DEL DUC ABANDERAT

El pas de les filaes Cavalleria Ministerial, Maseros, Creuats han permès comprovar que el parèntesi pandèmic no ha fet minvar la festa. Amb ells hem arribat fins el torn de la filà Almogàvers, abanderat cristià.

El seguici que ha dissenyat el mateix abanderat, Moisés Gil, es fonamenta en l’art mitjançant un fet històric, la victòria en 1311 dels Almogàvers comandats per Bernat Estanyol en Atenes, on la quadribarrada amb l’àguila va onejar sobre la mateixa Acròpoli. La Grècia clàssica, el fet històric i l’ofici d’artista de l’abanderat han configurat un càrrec a la mida del seu protagonista.

La part més guerrera ha estat viatgera. L’esquadra ‘Los Salvajes’ de la Comparsa Almogávares de Villena, amb les seues evolucions ‘a patades’ i el disseny guerrer amb metalls, pells i banyes han recordat el caràcter bèl·lic i violent d’aquest exèrcit de mercenaris actiu al crit de ‘Desperta ferro’. A continuació de la guerra l’entrada contestana ha esdevingut en una exposició artística. El Tors de Belvedere ha estat la primera mostra, just abans de la carrossa de cavallers i dames.

Darrere, un escultor ha tret de la pedra la forma. En aquest cas, la de les ballarines d’Alícia Montava. Amb dos ballets seguits i diferenciats, han representat el procés que fa possible l’obra d’art, l’escultura.

Una parella de genets, Alícia Lucas i Moisés Gil han precedit la carrossa de l’abanderat. En aquest moment hem pogut gaudir de l’artista, o el duc, o l’abanderat. Moisés Gil Igual, s’ha transformat en el cap dels Almogàvers a Atenes, Bernat Estanyol. Aquestes tropes van acudir a la crida del duc d’Atenes, Gautier de Brienne. La ira per no haver cobrat el que els va prometre va fer començar la guerra i l’estrena d’una nova tècnica bèl·lica que compensava l’inferioritat numèrica: sembrar d'obstacles el camp de batalla per impedir l’avanç de la cavalleria pesada grega. Estanyol va esdevindre així en el nou duc.

Sobre una carrossa que representa el Partenó d’Atenes, Moisés Gil, ha estat acompanyat per la favorita, Rosana Bernabeu i la rodella Anna Gil. Darrere, la Societat Musical Nova d’Alcoi ha interpretat ‘Cant d’Al·leluia’, ‘Tino Herrera’ i La Victòria’. En els vestits, simbiosi entre la Grècia Clàssica i el disseny almogàver, ha destacat el blau, el blanc i els metalls. Sobre el casc, un drac.

Com en cada guerra, hi ha un botí. No sabem què portaria a casa Estanyol, però sí sabem el que faria Gil. I darrere de l’abanderat hem gaudit de les reproduccions de Moisés Gil de l’Hèrcules de Farnese, la Venus de Milo, el Discòbol, la Victòria de Samotràcia o l’Apol·lo de Belvedere.

Després de l’art ha tornar la guerra per acabar el càrrec i la desfilada dels cristians. L’esquadra especial configurada al mode més guerrer, amb colors com negre o roig, pells, metalls, la quadribarrada d’Aragó en la falda i un maquillatge que encara ha ajudat a fet més bèl·lic el disseny.

UN CAPITÀ MORO AMB ARREL HISTÒRICA

El vent que ha començat a menejar els faldons de balcons i carrers durant el pas de l’abanderat cristià, ha esdevingut en pluja i ha preocupat mentre feien aparició els membres de les últimes filaes cristianes: Gentils, Cavallers de Llúria o Contestanos.

La manera d’anunciar la importància de la història en el seguici del capità cristià ha estat amb la incorporació a la desfilada de quatre banderins històrics de la filà Bequeteros, a banda de la pròpia heràldica de la Capitania. Un ballet preparat pels membres de la pròpia filà ha deixat clar que l’aigua, la del Riu Guadalquivir, anava a ser part important en el relat. I és que els Bequeteros han volgut recordar la batalla d’Alarcos, en Ciudad Real, en l’any 1195. Allà, el capità de cavalleria andalusí, Ibn Sanadid, va derrotar el rei castellà, Alfons VIII.

Miguel Palací Linares s’ha transformat en aquell Ibn Sanadid quan després de la batalla va entrar triomfant a Sevilla. Acompanyat per la seua favorita, Ana Moncunill, i pels rodelles Roser Cloquell, Biel Cloquell i Mar Palací, ha vestit un disseny en el qual han destacat els daurats, negres i rojos, juntament amb els metalls. En la indumentària de la favorita hem vist més els rojos i els blancs. La música ha estat a càrrec de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina interpretant ‘Pare Capità’ de David Castelló Silvestre.

Darrere del capità, el grup de dames del capità que han baixant acompanyant uns festers molt menuts. La diana bequetera amb la inconfusible peça ‘El Bequetero’ de Gustavo Pascual Falcó ha donat pas a l’exèrcit almohade i a un espectacle de guerrers que ha permès canviar d'element en el seguici. Si fins ara hem parlat d’aigua, ara parlem de foc. Els guerrers han lluitat amb foc en les fletxes, les llances, i cos a cos davant els espectadors, ara ja més tranquils sense pluja.

Les esquadres oficials de la filà han baixat de manera pausada al ritme de ‘L’entrà dels moros’ de Camilo Pérez Monllor, interpretada per la Primitiva d’Alcoi. A continuació, el ballet Security Dance de Crevillent, amb una coreografia en la qual també ha estat el foc com a protagonista, al ritme dels dolçainers i tabaleters de La Degollà d’Alcoi tocant ‘Àfrica’.

També amb un estil marcadament tribal s’ha presentat l’esquadra especial, amb tonalitats blaves, blanques i daurades. A destacar, el formador eqüestre, que en aquest cas ha evolucionat sobre un dromedari. Han estat acompanyats per la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent fent sonar ‘Sakasik’ i ‘Abenserraig’, les dues peces de Saül Gómez Soler.

ABANDERAT AFRICÀ DELS MUDÈJARS

Les filaes Llana, Muladís, Manta Roja, Guàrdia Jalifiana ‘Sahorins’, Kabileños i Bereberes ‘Els Borts’ han desfilant obrint el pas al seu abanderat moro pels Mudèjars, a Vicent Torró Castelló.

La bandera de Vicent Torró ens ha trasportat a Àfrica. Al començar hem vist un ballet infantil que ja ens ha anunciat el viatge. Els dansants han portat un cap d’antílop i han evolucionat al ritme de ‘Ghibli’, de Ferran Campos. Seguidament, un grup de dones i de xiquets han repartit, dolços, herbes aromàtiques i fins i tot herbero al públic.

Després de l’esquadra oficial de la filà Mudéjars al ritme de ‘Jamalajam’ i ‘El moro del Sinc’ interpretades per la Societat Instructiva Musical de Benigànim, els cavallers han lluit des de la seua carrossa un disseny en blau i daurant, amb el roig destacat en el turbant.

El ballet d’Alícia Montava ens ha tornat a l’Àfrica, aquesta vegada amb una coreografia molt tribal, molt de l’Àfrica més profunda, que fins i tot ha incorporat unes zebres. Immediatament després, la carrossa de l’abanderat, rodejat de les seues rodelles.

Vicent Torró ha arribat al Pla sobre una carrossa que reproduïa el cap d’un elefant, banyes incloses. Ha estat acompanyat dels rodelles Jana Grau, Marta Torró, Arnau Torró i Andreu Torró. En el vestit de l’abanderat hem vist com ha dominat el verd, el blanc i el blau, amb un tocat blanc i peto de pell. Els nets xics han vestit un disseny molt semblant i en les xiques ha destacat més el roig obscur, el daurat i alguns detalls en verd. Darrere, la Societat Instructiva Musical de Benigànim ha interpretar una adaptació de ‘Titànic’.

Després d’un espectacle eqüestre, ha tancat aquesta entrada 2022 l’esquadra especial, també d’inspiració africana, amb verds per davant i grocs per darrere, un maquillatge en el cap impressionant i un casc volant sobre els festers en el qual esperava un escorpió.