Venia de la noblesa i fou un dels escriptors més importants del barroc espanyol. Va estudiar teologia. A més de la poesia fou un prolífic escriptor de narrativa i teatre i també de textos filosòfics i humanistes. Era coixo i miop. Son pare era segretari de la germana del rei Felip II, que li deien Maria de Àustria, i sa mare era dama de la reina.

Havia nascut Francisco de Quevedo d’una familia hidalga i muntanyesa un 14 de setembre del 1580. Va fer els primers estudis en els jesuites i després a les universitats d’Alcalà d’Henares i Valladolid. Estudià tots els gèneres literaris de l’època com a bon literat. Va escriure gran diversitat de sonets, incloent els burlescs i els satírics, al mateix temps que altres mes severs, amb el seu inconfusible estil del Barroc. Les seues decepcions i tristors de cara a la mort van quedar ben recollides en la seua obra poètica, que va tenir un gran èxit ja en vida de l’autor, de manera especial les lletrilles i els romanços que es van encarregar de divulgar els joglars.

Es diu que va tenir moltes discrepàncies o encontres amb Lluís de Góngora. Els dos eren poetes rellevants i hi havia una rivalitat que sembla que no podien evitar, per la qual cosa escrivien poemes tractan de ridiculitzar-se un a l’altre. Com a Quevedo li agradava el trago, Góngora li va dedicar alguns sonets burlescs i li deia Francisco de Qué-bebo. Per la seua part Quevedo també li va fer alguns sonets, un dels qual fou: Érase un hombre a una nariz pegado, posant de manifest la grandària del seu nas.

Les sues creacions en prosa també foren abundants i variades, que li van reportar èxits importants: La cuna i la sepultura, amb el seu aspecte estilístic n’és una de les millors. D’altra banda tenim la novel·la picaresca: Historia de la vida del buscón, llamado don Pablos, que és d’una ironia cáustica. També Los sueños, i, Marco Bruto, entre altres. El seu art innovador com a pensador era genial, però encara resalta de forma més excepcional el domini virtuós i absolut que tenia en l’ús de la llengua castellana.

Com ara a setembre es commemora la data del seu natalici, és una bona ocasió per a dedicar-li aquest escrit i sonet al prolífic escriptor que va omplir de glòria la literatura española.

A QUEVEDO

L’estil d’ell es vincula al conceptisme

barroc. Salms, romanços, odes, lletrilla,

sàtires que son una meravella.

I un poc oposat al culteranisme.

Facetes que equidisten un abisme:

de moraliste a immoral va una milla.

L’obra a més de complexa, és molt senzilla,

sublim, amena i plena de lirisme.

Fou un home molt valent i gosat.

Sa complexió era forta I robusta.

Anava coix i amb prou dificultat.

Era un espadatxí dur i templat

quan per a ell la causa era justa;

sa ploma i sa espasa anaven aviat.