Confiança i esperança. Aquestes dues paraules van ser en un altre temps el motiu que va atraure a Alcoi a milers de persones, en la confiança de tindre de què viure i amb l'esperança que no els faltaren als seus fills les oportunitats per a realitzar-se, per a millorar de situació social.

Hui som molts els alcoians que sentim que el nostre futur no passa per la ciutat en la qual vam nàixer. Enamorats del seu entorn, de les seues gents i cultura, ens resistim a abandonar-la, però la realitat, que no sensació, que se'ns imposa en visitar altres poblacions veïnes, és que no podem esperar més a que els gestors del municipi faciliten, per no dir que procuren, la creació d'ocupació i la generació d'oportunitats de desenvolupament econòmic.

Parlem de futur i de la desconfiança que ens produeix la nostra percepció dels actuals polítics locals. De tots, dels qui estan ara i dels qui esperen estar a partir de maig de 2023. Però també parlem de present, de l'ara, quan eixim als nostres carrers i ens trobem davant una ciutat dominada per la deixadesa, que ofereix una imatge que les opinions dels visitants subratllen: deteriorada, decadent i ruïnosa en molts dels seus racons. Un poble on brollen com a ocurrències insensates xicotetes reformes subvencionades que desbaraten el paisatge urbà o que alteren radicalment el confort, fins i tot la llibertat més bàsica, dels ciutadans, com ha sigut el cas dels canvis en el trànsit i accés de vehicles al centre històric.

Les últimes tres legislatures del govern municipal de la ciutat, encapçalat per l'actual alcalde Antoni Alfons Francés, han decebut a molts alcoians. No han aconseguit donar solució als problemes heretats de la gestió dels alcaldes Peralta i Sedano, i han agreujat amb la seua inoperància, les greus deficiències estructurals originades per la gestió de l'alcalde Josep Sanus durant els seus vint anys de mandat. El resultat d'aquest llarg procés de quatre dècades és el d'una ciutat en clara davallada econòmica i social, en el consistori de la qual s'ha instal·lat una representació política més dedicada a cuidar dels seus interessos de partit, sovint condicionats per factors de política autonòmica, que a esforçar-se, de veritat, pels alcoians.

La imposició de candidats, sense comptar amb el suport de les agrupacions locals, balafiant el treball de tota una legislatura dels representants municipals de l'oposició, trencant els llaços socials generats; la baixa afiliació i escassa participació interna de la majoria de partits, amb secretaris generals en l'àmbit local que no aconsegueixen el centenar de vots de les seues bases o que romanen enrocats en els seus lideratges malgrat mancar del suport social necessari, dibuixen l'escenari d'unes futures eleccions locals en les quals els alcoians no compten amb candidatures que els puguen fer sentir representats i sobretot en les quals puguen confiar per a que Alcoi tinga futur.

Per tot això, un grup de veïns, lliures, sense adscripció política, sense cap mena d'interés, ni econòmic ni personal, conscienciats i compromesos amb l'actual situació de decadència i emergència de la ciutat, molt preocupats amb el rumb, o la falta d'aquest, pel mal ús i balafiament dels recursos, per la presa de decisions arbitràries i autoritàries en contra del bé general, fins i tot discriminant i dificultant a part de la població, creiem que ha arribat el moment de dir “prou”, estant segurs que “Alcoi té futur” si realitzem polítiques amb trellat i decidides, si no preval l'interés personal del polític sobre el general, del partit sobre el de la ciutat.

Creiem que Alcoi pot remuntar l'actual situació de conformisme i desídia, estem convençuts que Alcoi serà industrial o no serà, que podem tornar a ser una ciutat capdavantera econòmicament, no sols en el sector industrial, sinó també en serveis, comerç i fins i tot turisme, un referent o un espill, igual que abans, on altres poblacions es puguen mirar; desitgem que els nostres fills i nets no hagen d'emigrar cercant un futur millor. Per tot això, ha arribat el moment que la ciutadania, la societat civil, prenga el rem, sense biaixos ni exclusions, unint-se tots amb el major repte: salvar Alcoi, superant l'actual situació de desesperança.