Arriba Nadal i un producte estrela dels dolços nadalencs és el torró i les seues variants. Hi ha gustos per a tot però els que més triomfen són el torró de Xixona, conegut com ‘torró blanet’ i el torró d’Alacant, conegut com ‘torró dur’. Hui ens centrarem amb el torró elaborat a la ciutat de Xixona.

Fa milers d’anys els grecs ja consumien fruita seca i mel mesclats, després, els romans van torrar la fruita seca i van coure la mel, però no va ser fins a l’arribada dels àrabs a la península quan s’especialitzen en l’elaboració del torró allà pel segle VIII. Al segle XV es quan es generalitza aquest aliment com les postres del Nadal en tota la conca mediterrània al costat d’altres dolços típics d’origen àrab.

Moltes són les teories respecte a l'origen i la relació de Xixona amb el torró com la italiana, la llevantina, l'àrab o la catalana, però la veritat és que en la documentació de les celebracions commemoratives de la presa del Regne de Granada pels Reis Catòlics es va obsequiar amb torró als músics que van participar, com trobem en un document del 25 de gener de 1492.

El primer esment en castellà el trobem abans, en 1453, quan la reina María de Trastamara envia una carta a les monges de Santa Clara de Barcelona demanant-los “torrons que siguen fins i bons per a donar-los a l'il·lustríssim rei de Castella, el nostre germà”. Existeixen antecedents del torró com unes postres anomenades ‘nuégada’, fet amb anous, a Aragó, amb parentiu amb el ‘nougat’ provençal, combinació d'anous o ametles i mel i és unes postres immemorials descendents de la cuina jueva.

Els pobladors àrabs de la zona de Xixona ja practicaven la cocció de mel i ametles. A més els jueus sefardites elaboraven una pasta anomenada ‘halva’ i els mudèjars amb el nom ‘alajú’ en una mescla de mel i ametla.

Xixona és una terra d'ametlers i ruscos d'abelles, requisits indispensables, matèries bàsiques, per a elaborar el torró. El nom d'origen Xixona es comença a conéixer en el segle XV com apareix en l'obra ‘Espill, El llibre dels dones’ de Jaume Roig en 1460 o en ‘Conduchos de Navidad’ de Martínez Montiño en 1575.

En l'arxiu notarial de Xixona, amb més de mil protocols des de 1531, es poden comprovar inscripcions de finques, obradors, indústries i preus de venda de torrons o tipus de torró. Un altre document important és una transacció comercial datada l'11 d'octubre de 1588 entre el torroner xixonenc Sancho Mira i Ludovico Juan, notari de la vila de Cocentaina, en la qual el primer li embene al segon tres arroves de torró per 13 lliures i 7 sous, la qual cosa indica que es fabricava i que es comercialitzava el torró.

Els xixonencs que van emigrar a diferents punts d'Espanya i Europa des del segle XVI el van donar a conéixer fa més de 500 anys en fires, festes i places majors. En els segles XVII i XVIII els torrons elaborats a Xixona eren comercialitzats tant a la província d'Alacant com fora d'ella i l'exportació es fa internacional gràcies al privilegi del port de la capital per a comerciar amb ports llatinoamericans.

Bernardo Espinalt cita en 1786 que “en aquesta ciutat es fa el millor torró que es coneix a Espanya i el porten a Madrid per la temporada de Nadal” i José Joaquín Castelló en 1783 parla de la indústria d'Alcoi i destaca la fabricació alcoiana de torró a càrrec de molts xixonencs. A principis del segle XVIII s'introdueix el sucre en l'elaboració del torró, a més de la clara d'ou. En el XIX s'aporta la mecanització del procés i en la seua segona meitat comença a Xixona la dimensió industrial de la seua elaboració.

Pascual Madoz, en el seu popular diccionari escrit entre 1845 i 1850, confirma la producció de torró “hi ha algunes confiteries en les quals s'elabora el ric torró de Xixona”. A inicis del segle XX se centralitza ací l'activitat industrial i es converteix en el primer centre elaborador de torró. Es passa d'un procés familiar, realitzat en els propis habitatges d'agricultors de Xixona en els mesos d'octubre, novembre i desembre, a un industrial durant tot l'any. S'aprofitaven les matèries primeres que tenien a prop, ametla, sucre i mel.

La font d'energia passa a ser el vapor i es construeixen les primeres fàbriques en l'extraradi de la localitat. S'amplien les zones de comercialització de Madrid a Barcelona, València, Múrcia, Alacant, La Corunya o Santander. Quan se substitueix el vapor per l'electricitat, s'augmenta la producció en un gran boom i naixen les grans dinasties torroneres com ‘El Almendro’, ‘El Lobo’, ‘La Fama’, ‘La Jijonenca’…

Després d'una etapa d'estancament per la Guerra Civil, en els anys 50 i 60 es produeix la gran expansió del torró de Xixona amb l'arribada d'un gran nombre d'immigrants. Després de la crisi dels 70 es modernitzen els sistemes de gestió i producció que arriben fins als nostres dies.

Ara que hem acabat el repàs del torró tenim unes ganes de menjar-ne... Abans hi havia que esperar a Nadal per gaudir d’aquest sabor, ara, cada vegada més s’ha fet més famós i la gent espera trobar-lo durant tot l’any amb altre tipus d’elaboracions com el gelat de torró.