Tres anys de treball i lluita de l’Associació de familiars afectats de les residències Domus Vi d’Alcoi i Cocentaina han culminat amb 74 roses blanques en homenatge a les víctimes de covid que van morir a aquesta residència d’Alcoi. Encara que la faena no ha acabat i no han rebut la resposta que esperen, han decidit recordar als familiars amb aquest acte tant emotiu.

Tres anys que per a ells han sigut una condemna, el dol per la mort d’un familiar s’ha unit a no saber què els va passar a la residència i no rebre resposta de les Administracions competents. El dissabte 25 de març, a La Glorieta, junt al monòlit de les víctimes de la covid-19, s’han reunit familiars i amics de les víctimes, a més de les autoritats de l'Ajuntament d’Alcoi, per a recordar aquest fet i reivindicar la seua necessitat de conèixer la veritat ja que com ha expressat José Luis García, president de l’Associació de familiars afectats en les residències Domus Vi Alcoi i Cocentaina “estes coses no poden deixar-se en l’oblit, entre altres coses, una per reconfortar els sentiments dels familiars i altra perquè estem condemnats a que açò es repetisca si no sabem el que va ocórrer allí de veritat”.

Durant l’acte s’han pogut escoltar les paraules del periodista Ramón Climent, el president de l’Associació i Francesc Cantó, familiar d’una de les persones mortes del Domus Vi. En elles, s’ha recordat a aquestes víctimes a banda de fer força amb la necessitat de conèixer la realitat i recordar que no han rebut resposta des d’aquells fatídics dies que van perdre la vida 74 persones a la residència Domus Vi d’Alcoi. Tant els familiars assistents com l’Associació coincideixen amb Ramón Climent que “els malos no tenen que ser sempre els que tenen bona sort”. Els records dels seus familiars, el dol i la ràbia per no poder posar punt final a aquesta situació han fet brotar les llàgrimes a més d’un dels assistents. Al finalitzar els parlaments, cadascuna de les famílies s’ha acostat al monòlit per depositar una rosa blanca en honor al seu familiar perdut mentre de fons sonava la dolçaina d’Hiroshi Fuji.