Amb aquesta peculiar parèmia vull encetar el treball que ens serveix per a recordar aquests instruments i la seua important i musical repercussió en el nostre refranyer.

Quan pitos, flautes; quan flautes, pitos!.

És a dir, que entre un motiu o un altre, tot posant excuses i no fent cas de l’opinió o dels consells d’un altre, una tasca o qualsevol activitat no es realitza, s’executa a desgana o fins i tot. l’individu la rebutja per ser per a ell insignificant i mediocre.

Entre pitos i flautes.

Amb el “pito” com un objecte sonor en consonància amb la flauta, s’al·ludeix a una despesa innecessària o a la pèrdua de temps que fem sense cap profit. Usant un terme agrícola també podem dir Entre naps, cols i xerevies.

Si sabem que dins de la riquesa del nostre refranyer, la flauta com a instrument musical Està en totes les notes del diapasó, a continuació recordarem diverses frases que parlen d’aquest instrument tant en un sentit pejoratiu i/o contradictori com d’una forma netament positiva, i fins i tot, trobarem adagis que és el lector el qui ha d’Endevinar en quin diapasó estan.

Però abans cal dir que la família de les flautes, amb una gran diversitat de mides i per tant de sons, s’originen aquests, gràcies a insuflar aire contra la vora d’una xicoteta obertura circular o longitudinal anomenada embocadura, bé per un extrem com la flauta de pic o punta, o bé en el lateral (flauta travessera).

Així mateix, parlar de les característiques i la procedència de cada flauta ens portaria a escriure un extens treball, no obstant sabem què juntament amb els instruments percudits, possiblement són els instruments més antics ja que apareixen com a testimoni musical en la prehistòria on s’han trobat flautes fabricades amb ossos d’ocell o d’altres animals en els que fent-los diversos forats, els seus sons originarien al primers intèrprets, unes sensacions melòdiques indescriptibles.

Amb aquest xicotet apunt voldria recordar la Flauta de pico o de punta, molt important en el sistema occidental de digitació abans de que s’inventés els mecanismes o claus, i molt representativa encara, gràcies a la gran quantitat d’obres compostes, com també la Flauta de pan, Flauta del déu Pan o Siringa1, sense oblidar la Flauta travessera, què a través de diverses modificacions realitzades, com el sistema de claus d’anell, hui en dia és un instrument essencial en les orquestres, bandes de música o com intèrpret solista .

Si mitològicament les flautes en les civilitzacions antigues eren considerades instruments màgics i sobrenaturals, res ens pot estranyar que amb el so creat per elles i a través de cerimònies i danses, els éssers humans pregaren als seus déus i als esperits abundant caça i collita a més d’implorar salut i prosperitat, tal com ens recorda el següent proverbi:

Per les flautes bufen els esperits.

Tots estem d’acord en que L’experiència és la mare de la ciència i la coneixença d’una tasca adquirida per l’ús i per la pràctica de molts anys, per això no ens equivocarem gens glossant els següents aforismes:

Fer sonar la flauta no vol dir ciència, sinó paciència,

Qui té canyes, fa flautes. (O té flautes).

Quan passa el vent per la flauta és l’hora de moure els dits.

La flauta no la toca qui vol, (sinó qui sap o pot).

Bufant, bufant, la flauta va tocant.(Ballant, ballant i l’ataüt davant).

Si la clau està en la música i Per pitos o per flautes aprofites les ocasions que es presenten, Seguint la pauta, tocaràs la flauta.

Duu molt vent a sa flauta.

L’anterior acudit que s’empra en les Illes Balears, parla d’una persona presumida, creguda i que es creu superior a una altra.

Com he dit adés i amb la raó, el sentiment i la ironia musical de les següents frases fetes, són vostès els que tenen que Descobrir en quin diapasó estan:

Tuuu!, nom de flauta

Flauta o flauteta?.

Eixir en una flautà.

Just i quadrat com una flauta.

Portar la vida d’un tocador de flauta.

Tenint en compte que a l’home prim com un fideu el bategarem amb que està Com una flauta, i que a l’impertinent i molest l’acomiadarem dient-li què L’home que toca la flauta, ací no fa falta com també al qui Té molt vent a sa flauta per parlar molt i amb disparitat de criteris; ... als éssers que senten la bellesa i estan dotats d’una gran creativitat i especial sensibilitat semblant-se als progenitors, els direm que: En casa del flautiste, tot el món és un artiste i que Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen. (Els vailets són els aprenents o deixebles).

L’ase de la faula, amb un bufet va tocar la flauta.

De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure.

L’ase va bufar i la flauta va sonar.

Per a l’ase, la flauta (o la lira) li sona de bades.

Molta orella té el burro i no sap música.

L’ase va bufar la flauta, i li sonà.

Sabent que no hi ha que jutjar les qualitats d’un ésser pel seu aspecte, he cregut interessant i adequat enllestir el treball amb les anteriors definicions ja què “L’ase de la faula, possiblement no era cap ase, i si amb un bufet va tocar la flauta, siga per casualitat o no, devem escoltar-lo i no emetre a compte, cap judici erroni o sense fonament”.

Tot aquest monogràfic de refranys i frases fetes, dedicat a la flauta i inserit en el “moviment” dels Instruments de vent fusta, formen part del meu bloc Música, Festa i Parèmia, que amb més de 7000 entrades ens convida a conèixer aquest meravellós univers de la Música i de les Nostres Tradicions.

Nota (1): El déu Pan en la mitologia grega s’associa amb el déu dels boscos, dels pastors i dels ramats com també s’aparella, motivat per la seua irrefrenable luxúria, a la fertilitat i la sexualitat masculina.

La llegenda conta què enamorat de la nimfa Syrinx la persegueix, però ella al veure’s acorralada s’amaga dins del riu on demana ajuda a les seues germanes, les quals la converteixen en un boscam de canyes, aleshores Pan ja dins del riu, sentint el so i excitat pel tacte de les canyes, decideix crear un instrument musical que denomina Siringa en record de la nimfa.

Salut i Música.