Benvinguts i Ben trobats a aquest 3r. treball de recerca i de recopilació de narracions originals de Joaquim Martí y Gadea.

A fi de gaudir d’elles i del seu idiosincràtic valencià, cal prestar una cordial atenció als accents i/o a la grafia fonètica de les dues Cansons á la valenciana què ens endinsen subtilment en unes temàtiques “electorals” gens “passades de moda” i per descomptat, de les narracions que encapçalem amb el record de El Terrer d’Alcòy, per continuar amb una xicoteta ressenya de Balones, la patria gica ó el punt ahon naixqué Joaquím Martì i Gadea, per finalitzar el treball amb una metàfora sobre els destarifats els quals no tenen ni mica de trellat i per això canten “Tarará y tararú, tot ve á ser ú...”

CansoNs á la valenSiana:

Cuestions electorals

En cuestions electorals

la lley en chamay s’ aplica

qu’ el crímen res significa

allí ahon tots son criminals.

Chamay, o siga Jamai, may o mai s’aplica.

Les modes

Les modes son una róda

que may para de rodar;

y mos trahuen coses noves

ya vistes en temps pasát.

Aquestes cançons pertanyen al llibre Caps y Senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona, y algunes cansons á la valensiana ... publicada en València en l’any 1892, despús-ahir, casi res!.

EL TERRER D’ALCÒY

Es una gran plaça formada de pòchs anys á esta part sobre un ribás del riu, en front del barri d’ Alcazares ahon huin día se fa el Mercat que abáns se feha en la plaça de Sant Agustí, y ahon també está situada la casa de Beneficència y atres edificis particulars, elegants y grans.

Y com nosatros sempre ham simpatiçat y simpaticém en eixa ciutat, ham volgut dedicarli así este línies y la copla que ve á continuació:

Eixe Terrer que abáns era

un esgolador dels gichs,

es huí ‘n día pera Alcòy

un siti bonico y rich

Y vajen els alcoyáns embellint de cada día més á eixa hermosa y rica ciutat, si vòlen qu’ els pobles de la comarca els aplaudixquen y estiguen doble pagats en ella.

Esgolador: Terreny pendent per on és fàcil esgolar.

Gichs: Xics.

Amb el popular nom del Terrer, la plaça està dedicada al Emili Sala i Francés, pintor alcoià que atresorant una excepcional brillant i fresca obra pictòrica, per raons obvies, només recordarem algunes obres, entre elles el retrat a Doña Ana Colin y Perinat en el que l’expressió sòbria i segura de la dama vestida de negre, contrasta amb el fondo clar de la paret, o les pintures històriques com La prisión del príncipe de Viana, on Joan II d’Aragó condemna a la presó al seu fill Carlos, per la traïció comesa en aliar-se amb el rei de Castella o la decisió dels Reis Catòlics representada en la Expulsión de los Judios, en la que va rebre la Medalla d’Or en l’Exposició de Berlín de 1891. Destacar el distintiu rebut de la Real Orden de Isabel la Catòlica a més de diversos premis atorgats a la seues obres pictòriques en diverses exposicions.

Cal recordar que des de la seua creació, els accessos al Terrer han estat els mateixos excepte el del pont de Sant Jaume projectat per Carmelo Monzón Reparaz i que es va inaugurar en 1933.

Com a punt d’encontre dels veïns d’Alcoi, era habitual gaudir en aquest lloc de diversos esdeveniments atès que era l’acostumat espai, on s’instal·laven les atraccions de Fira per Sant Jordi i per Santa Teresa com també es muntaven les carpes dels circs on oferien els pallassos, mags, acròbates, trapezistes, etc. els seus espectacles artístics dels que vull destacar els de la famosa trapezista d’ascendència alcoiana Cristina Mª del Pino Segura, “Pinito del Oro” i ressenyar la celebració d’espectacles eqüestres i d’algunes manifestacions esportives i motoritzades, a més en ell, era i és usual l’aparcament.

En 1929 es va projectar un Mercat Municipal que no es va dur a terme fins què en 1976 es va inaugurar l’actual seu de Correus amb un jardí públic en l’entrada principal.

Finalment remarcar l’imponent edifici d’estil eclèctic i art déco de Papereres Reunides, projectat per Vicent Valls Gadea (1930) i actualment seu del Centre Europeu d’Empreses Innovadores (CEEI) i de l’Institut Tecnològic Textil (AITEX) i des de 2010, situat a l’altre extrem de la plaça (on estava l’Escola Verge dels Lliris), l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi (ESDEA).

BALONES, Troços (ó retalls) del nòstre poblet

La patria gica ó el punt ahon naixquerem, mereix sempre les simpatíes de tots, rahó per la que nosatros al donar fí á esta obreta lliteraria, que si careix de mérit per falta del atrevit que l’ ha escrita, te ‘l suficient patriotisme pera volerla com es mereix, ham volgut, com á digne remat, referir als llectors lo pòch que sabém d’ ella.

Balones, pues, á qui mos referím y ahon naixquerem el jorn 15 de joliòl del any 1837, es un poblet de 100 veins, situát en la vall de Ceta, provincia d’ Alacant, partit judicial de Cocentayna, y arquebisbat de Valencia, á la falda de una lloma, dita la Llometa de la Creu, per estar coronada del signe de la redenció, abans de fusta y desde el 7 d’ Octubre de 1903 de pedra picada.

La opinió general es que fon fundát p’ el romans, lo mateix que les viles de Penayla ó Penáguila y Cocentayna, les quals conserven encara cadascuna el seu castellet romà; y si be no conserva éll ningun monument d’ aquella época, s’ han trobat dins y fòra del seu recint monedes d’ or, d’ argent y de còure que hu acrediten; pero lo que pròva més la seua antigüetat son les oliveres, moltes d’ elles plantades en época molt remota, atesa la corpulencia y desarroll que adquiriren comparades en les de époques posteriors.

En lo seu terme son notables les ruines produides pels terratrémols dels darrers del sigle XIV, any 1396 á 18 de Decembre, que tans estragos causaren en aquest arquebisbat y especialment así en la partida de les Còves, de ahon es desprengueren de la sèrra les moltes penyes escampades en les inmediacións y algunes més apartades, lo qual motivà el vòt de la Justicia de declarar patró y abogat contra els terratrémols al gloriós patriarca Sen Francés d’ Asís y dedicantli tots els anys una festa en memòria, la qual es continúa cada any encara per l’ Ajuntament, confiant qu’ en llòch d’acabarse, es fará de huí en avant més lluida y fervorosa.

Es també notable la erminta dedicada á Sen Tomás de Vilanòva, apegada al Cementèri, que si no’ s gran y esbèlta com atres, mereix eixe títol per lo grandiós y ven pintat del Sant, que tal vegá siga l’ únich que tinga ermita en tot el reine de Valencia, y li se profese tanta devoció com en este poblet.

Per últim, mereix igualment menció especial el mòdern y artístich calvari en los seus corpulents ciprers, que arremata en la espayosa replaça de la ermita, lo mateix qu’ el complet vòl de 4 campanes de la Esglesia, distinguit en tota la vall y fòra d’ ella.

Y pagat este deute de gratitut al poblet que m’ ha vist naixer, acabarém estos curts y pòbres retalls que li ham dedicat en la copla ó tornada siguient:

Gloriós pare Sen Francés,

llagat com el Redentor;

lliureumos dels terratrémols

y de pecar qu’ es pijor.

Pues els mals materials, com els terratrèmols y atres, sòls afècten al còs, y els mals morals ó siguen els pecats, maten l’ ánima y atruen la ira de Deu.

Tarará y tararú, tot ve á ser ú

Així ho dihuen tots els destarifats y que no tenen tè ni mica de trellat, que no son pòchs, gracies á Deu; els demés saben lo qu’ es parlen, y per aixó no dihuen destarifos ni fan riure á ningú. Per lo demés, este modisme es molt popular en tots els pòbles de la nostra regió, interpretantlo ahon sevòl en lo mateix sentit que nosatros.

Per això, en vista de que ya no te més gispa ni més llanços, aném á caparlo com les capes curtes, que igual que les llargues han pasát de mòda, y cantarli la cansó que li cau be:

Tarará y tararú,

tot ve á ser ú:

peladilles d’ Alcòy

y mèlva en dejú.

¿Quina meçcla més bòna

pera Mambrú?

Y si no pega, buscarém cola de bòca pera que apegue, sinó á bònes á males. Y el que en vullga més que pare’ l cabás.

Cola de boca: Massa feta de cola de peix (obtinguda de les bufetes natatòries d’uns certs peixos) i cola de retall (sobrants de pintura) què, ensucrada i aromatitzada s’empra per a pegar paper, banyant-la amb la saliva.

Les anteriors narracions de Joaquim Martí i Gadea, publicades en 1906, estan incloses en la seua obra titulada Tipos, modísmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (xe) en les quals ha prioritzant la comunicació i la senzillesa á fi de qu’ el pòble sapia son pasát, únich mitj de voler com se deu á la tèrra del Gé y treballar per la sehua grandea y prosperitat.

(Col·lecció Biblioteca Valenciana – Librerias París – Valencia).

Narracions recopilades literalment per Vicent Agulló Pérez. (Més dades en els blocs Degustador de Música i Música, Festa i Parèmia.

.