Benvinguts i Ben trobats a aquest 4t. treball de recerca i de recopilació de narracions originals de Joaquim Martí y Gadea.
A fi de gaudir d’elles i del seu idiosincràtic valencià, cal prestar una atenció cordial als accents i/o a les grafies fonètiques de la Canso á la valenciana que metafòricament, versa d’Aquells qu’ intenten burlarse dels alcoians amb el sobrenom festíu y bromesch de Geus (xeus), narració que a continuació recordarem.
El següent relat ens duu a la veïna població d’Agres i a la seua Mare de Déu que en la nit del
31 d’agost de 1484 s’ en pasá d’ Alacant á la muntanya d’ eixe poblet.

CANSO Á LA VALENSIANA:
Aquell qu’ intenta burlarse
d’ un atre que tinga escola,
procure no descuidarse
qu’ el que manco corre, bola.
Manco: Menys. (menys corre, -b- vola).

ELS GÈUS D’ ALCÒY
En Alcòy, els chéus. - ¿Has vist la euque fee?
Els alcoians rebem el sobrenom de gèus (com escriu Joaquim Martí) i que pronunciem xeus i/o xèues per la deixà o tonet que fem quan parlen, els quals semblen prou al cant del teulaí, les a finals sonen com è obertes (dona sona donèè o roja sona rojèè), i matisar que Joaquim Martí, usa en l’escriptura les lletres G – CH i X (poques vegades) en una mateixa paraula, com també escriu CH final quan pronunciem C (amich - amic).
Mòt ó sobrenòm qu ‘es dona als alcoyáns en tota aquella contornà, sense ducte p’ el seu carácte festíu y bromesch, molt dijer y amich de bromes ó fueres, y també per la deixá ó tonet que fan quant parlen, els quals semblen pròu al cant del teulaí, qu’ en lloch de fer gíu, gíu, com altres pardalets, fa gèu, gèu.
Tot asò, per supòst, no més son congetures y suposicións més ó manco verosímils, pero qu’ están en armonía en lo nòstre carácter meridional, inclinát per demés á les metàfores. Y cabalment per això ho posém nosatros así y li cantém una cansó com als atres:
Els gèus d’ Alcòy ja no piulen
com en atre temps piularen,
perqu’ els cataláns rabúts
quant al Cantó be ‘ls pelaren.
Per això el refrany de ¿alcoyá y bovo? Cántali un trovo, deu borrarse, ja qu ‘entonces demostraren ser més que bovos, bovorróns, deixantse desacreditar y robar p’ els socarráts del costat y p’ els envejosos de Catalunya.
¡Obri-ulls pòrten á vendre!.
O siga,
Presteu atenció!. En aquestes últimes línies no hi ha res de cert!.
NOTES.- Dijer: Llauger / lleuger.
Fueres: Juergues (col·loq. ) contents, divertits.
Cantó: País, región / Acantonamiento ó sitio en que hay tropas acantonadas.
Acantonar: Distribuir las tropas en varios lugares.
Amb el vocable “Cantó”, es fa referència a uns episodis durs, colpidors i luctuosos que es van produir a Alcoi al segle XIX com va ser la Insurrecció o la Revolució del Petroli, fets que enguany rememorem el 150 Aniversari.
 

CUARTETA
Els Cheus d’ Alcoy ya no poden
tirar ronques com abans,
perqu’ els amos se les toquen
y tanquen tots els batans.
Ronques / Ronca: Amenaza con jactancia de valor propio.
LA MARE DE DEU D’ AGRES
Aparèixer i desaparèixer com la Mare de Déu d’Agres.

Esta diu qu’ estava en Alacant, y com segurament els alicantíns feen pòch cas d’ ella, una nit s’ en pasá en la fresqueta á la muntanya d’ eixe poblet, y allí s’está dast’ ara rebent la fervorosa veneració dels seus naturals y el cult contino que li celebren els frarets del Convent; tant y tant l’ aprècien en aquells alrededors, que no saben qué ferse pera honrarla de cada día més; y com nosatros, encara que no l’ ham vista, volém també contribuir als seus obsèquis y alabances, per això li ham dedicát estes pòbres y mal tirades ralles, lo mateix qu’ els mereixcúts requebros contenguts en l’ antiga copla que diu:
La Mare de Deu de Agres
abaixada del camaril,
pareix una ròsa fresca
collida en lo més d’ Abril.
Y no sòls això, sinós tot lo més excelent, graciós y bonico que hia en la naturalesa, liu’ podém adjudicar á eixa celestial Senyora, que tantes maravelles ha obrat per mitj de la sehua històrica image y tant cooperá á la nòstra redenció.

La llegenda conta que la nit del 31 d’agost de 1484 es va incendiar l’església de la Verge a Alacant però gràcies als àngels que la van treure fora del recinte sagrat, la imatge de la Mare de Déu no va sofrir cap dany, ... la vieron detenida un gran espacio de tiempo sobre lo más alto; ... por ordenación divina salió libre y se puso encima del tejado de la Iglesia y de allí encima del Castillo, aquesta imatge, a la claror del dia va ser trobada per un pastor, llavors, acompanyada pels veïns va ser traslladada a l’església d’Agres, no obstant, a l’endemà hi havia desaparegut, apareixent novament on es va trobar el dia d’abans, és a dir, en la part d’amunt del castell. Interpretant-se així el desig de ser venerada en aquest lloc, es va construir una xicoteta ermita per poder acollir la imatge i orar.
Aquest miraculós succés es va estendre pertot arreu, convertint-se ell en un especial lloc de pelegrinatge i es a partir de 1578 quan s’enceta un nou període on s’edifica una nova església ...
Per aprofundir més, llegir la Leyenda de la Virgen del Castillo de Agres . 

Aquestes narracions originals de Joaquim Martí i Gadea només pretenen apropar-nos a la seua obra literària, escrita en un temps on les normes gramaticals actuals no existien i per tant, estan escrites á fi de qu’ el pòble sapia son pasát, únich mitj de voler com se deu á la tèrra del Gé (xé), és a dir, reflectides gràficament, parla de la gent dels pobles de les nostres comarques.

Bibliografia: (Col·lecció Biblioteca Valenciana – Librerias París – Valencia). Diccionario general valenciano-castellano.
Tipos, modísmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (xe) ...
Ensisám de totes herbes, ó ensart de cansóns valencianes ...
Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls ...
El meu agraïment a PÀGINA66 per difondre el seu treball poètic, literari i folklòric.
Relats recopilades literalment per Vicent Agulló Pérez.
Més dades en els blocs Degustador de Música i Música, Festa i Parèmia ).