La despoblació rural és un problema que existeix i que pateix Europa sencera des de fa diversos anys. Cada vegada persones decideixen emigrar cap a les grans urbs i abandonar així les zones rurals. Això és una cosa realment comuna en els joves de hui dia que busquen oportunitats laborals fora de la seua casa.

Segons les últimes dades disponibles del Banc Mundial, ara mateix un 55,7% de la humanitat viu en un entorn urbà, quan l'any 2000 ho feia el 46,6%. La conseqüència més directa és l'abandó del medi rural.

Però en Pagina66 ens hem volgut centrar en com ha afectat aquesta despoblació a les localitats de L'Alcoià i El Comtat. Hem analitzat els censos des del 2013 fins al 2022, 10 anys, on hem trobat dades esperables, però també més d'una sorpresa.

QUINES POBLACIONS ESTAN MÉS AFECTADES

És una realitat que el problema ha afectat les nostres comarques. No obstant això, no ha afectat a totes les poblacions per igual. Si ens fixem en la població que, en qualitat de percentatge, més nombre d'habitants ha perdut, tenim dues candidates a guanyadores. Una és Tollos, que en 10 anys ha perdut un 21,05% de la seua població, dada que sembla alarmant si no tenim en compte que és una població xicoteta i el percentatge traduït a número és de 8 habitants perduts. La segona en la qual sí que hi ha una baixada real i significativa és a l'Orxa, on el nombre d'habitants perduts ascendeix a 145, cosa que significa una pèrdua del 20,42% de la població total.

També són destacables les pèrdues de Planes i Beniarrés, ja que ambdues descendeixen en quasi un 15% la seua població. Igualment són preocupants les dades de Balones i Benifallim, en perdre quasi un 14% d'habitants cadascun. Quant a pèrdues de més del 5% ens queden tres poblacions per esmentar: Famorca, Benilloba i L'Alqueria d’Asnar.

MUNICIPIS AMB POCA VARIACIÓ

Malgrat donar dades que semblen alarmants, també cal tindre en compte poblacions que en 10 anys pràcticament no han vist alterat el nombre d'habitants, aquestes són: Alcoleja, amb una baixada del 1,5%; Alcoi, amb pèrdua del 1,9%; Benillup, que baixa un 1,82%; Cocentaina, que també descendeix un 2,25%; Alfafara, que augmenta un 0,48%; Fageca, que aconsegueix augmentar un 2,97%; Gorga, que ascendeix en 2,27%; i Muro d'Alcoi que puja un 2,66%.

INCREMENTEN HABITANTS

Després d'analitzar les dades, hi ha unes poblacions que podríem qualificar de ‘sorpresa’ ja que ascendeixen en quantitat de població de manera significativa, són un total de 5 poblacions les que han vist els seus números créixer exponencialment, però d'aquestes la que més ha crescut en 10 anys ha sigut Gaianes, la qual ha sumat un total de 102 habitants, la qual cosa suposa un creixement del 22,87% respecte a la població total.

Seguint amb el podi, la segona població que més ha augmentat és Quatretondeta, el percentatge de pujada de la qual ascendeix a un 13,68%, encara que la realitat és que en persones tan sols sumen 16 noves.

SÓN MÉS, PERÒ NO MASSA

Per part seua, les poblacions que es queden amb més d'un 5% de creixement són: Benasau, que augmenta el seu número en un 8,92%; Alcosser, que suma un 5,39%; i finalment, Agres, que a penes arriba al 5% de creixement.

EL CONJUNT

Totes aquestes dades que hem analitzat ens deixen clar que eixim perdent quant a números generals i que les persones estan triant abandonar els pobles i optar per les grans ciutats. Segons les dades, en 2013 a la nostra comarca érem 90.247 persones i en 2022 aquest número s'ha disminuït a 88.630, la qual cosa suposa una baixada del 1,79%. No obstant això, els números vistos sobre les últimes ciutats i el seu xicotet creixement ens deixen veure que encara existeix gent que prefereix la tranquil·litat de les zones rurals al ritme frenètic de les grans urbs.

LES DADES

Dades extretes de la servei de dades de la Diputació d'Alacant