Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat

Anar per l'ayre / Anar per baix l'aygua / Anar en pèus de plom

Article d'opinió de Vicent Agulló

Vicent Agulló

[Img #63534]Benvinguts i Ben trobats a aquest 5è. treball de recerca i de recopilació de narracions originals de Joaquim Martí y Gadea.

Arran de la celebració a Alcoi de la Setmana Modernista del 18 al 24 de setembre de 2023, vull remarcar que les tres següents narracions coincideixen en el mateix període d’aquesta commemoració (finals del segle XIX i principis del s. XX).

No obstant i per gaudir d’elles, hauran de prestar una cordial atenció als accents i/o a la grafia fonètica dels qui volen anar per l’ ayre o volar com els pardalets sense pensar en les lleys, ... establides desde la Creació, com també tindran cura dels inventors dels submaríns pera viatjar en ells per dins de les aygües, per això, i amb aquesta peculiar barreja d’aire i d’aigua, hi hauran d’anar en pèus de plom y no fero á burro barra.

A més, caldrà tindre en compte que al estar redactades en un període en el qual no es gaudien dels avanços que actualment fruïm, són vostès els que es tenen que posar-se en la “pell” d’aquelles persones per a interpretar acuradament la seua narrativa.

Per tant i sense més dilació, primera narració ens duu a:

ANAR PER L’ AYRE

Ó volar, qu’ es lo mateix, còsa que huí está de mòda, fent furor, com dihuen els aficionáts á ella, en lo galimatíes tonto y desustanciát que s’ estila.

¡Cóm se burlará el Nòstre Senyor al vore l’empenyo dels sábis del dia en esmenarli la plana, volent trestornarli les lleys que té establides desde la Creació!. Perque á d’ això tendix la manía de voler volar sense ales, ja qu’ éstes sòlament les concedí als pardals, que son els únichs destináts á caminar per l’ ayre.

Pero l’ hòme, desitjant sempre lo que no té y aspirant á tornar á ser rey de la Creació, títul que va pèdre pera sempre al pecar en lo Paraís, va sense parar en busca de aventures que pròu vòltes li còsten la vida, puix de tals pòdem calificarse els viages arriscáts que mamprén pera explorar els Pòls, als que may arribarán, lo mateix que les ascensións en globo pera estudiar l’ atmòsfera, que sempre li desbaratará l’ ayre ó la falta d’ ell en eixes altures inmenses y misterioses, qu’ en sa vida podrá medir ni abarcar.

Deixemlo, puix, fer y desfer com el matalafer, sense alvançar un pas, y acabém estos mal apatuscáts renglóns en la copla que seguíx:

Anar per l’ ayre ó volar

es còsa de pardalets;

ú qu’ en Alcòy va provar,

va pèdre tots els peltrets

y en un bach se va matar.

Conque avís als aficionáts á córrer per dalt, que quant més alt se puja, més gran bach se sòl caure, com diu l’ adage.

NOTES.-

Esmenarli: Corregir-li. Posar una cosa així com pertoca.

Pòls, naturalment es refereix a cadascun dels dos extrems de la terra. (Pol nord o àrtic i sud o antàrtic).

Fer y desfer com el matalafer: Les coses que no es fan be des del principi s’han de desfer per tornar-les a fer de nou.

Apatuscar: Es diu de les coses que estan malgarbades o mal formades.

ANAR PER BAIX L’ AYGUA

Això es pròpi dels peixos, criáts pera viure ó habitar en eixe element, pero enjamay será l’ aygua habitació constant ó permanent del hòme, per q’ este sòls es nat y criát pera estar en la terra.

Desde ‘l principi del mon s’ ha treballát pera anar per damunt l’ aygua, valentse de nadar, de taules, canóes, llangetes, barques y últimament bafors, logranto en part mentres la mar no s’ ha aborotát de veres y ho ha tirát tot á pique, lo mateix han fet els buços, penetrant dasta el sòl d’ ella en trages especials, y per fí els inventors dels submaríns pera viatjar en ells per dins de les aygües, entr’ els que han descollát el nòstre paisá Peral, un francés, un italiá y un alemá, pero la questió d’ anar per baix l’ aygua, llunt d’ estar resòlta, s’ ha reduít no més á eixes pròves ó ensaigs particulars, dels quals creém que no eixirá per impossible.

Voldríem n’ obstant enganyarmos, y que tants estudis y treballs com hia fets tinguéren un bòn èxit, este sería, com el de tots, el nostre desideratum; més ja que no pòt ser per ara, acabém nosatros estes ralles en eixos bòns desitgs y cantant la consiguient cansó;

Anar l’ hòm per baix l’ aygua

ho veém impossible,

entre tant ella siga

indirigible.

Asò no vòl dir qu’ els que crehuen lo contrari es giten á dormir y s’heu deixen estar, perquè Deu ha deixát el mon á la investigació y desputes dels hòmens, y faríen mal de no treballar per conseguiro els que sostenen que pòt ser.

NOTES.-

Enjamay: Mai, cap vegada.

Bafor: Nau que es mou per la força del vapor d’aigua condensat.

Desideràtum; Allò que es desitja o que constitueix l’objecte que es vol obtenir.

ANAR EN PÈUS DE PLOM

Equival á anar despay, mirant com se va y ahon s’ encamina, ó siga reflexionant ans de fer una còsa sobre el mòdo y la manera de ferla, á fì de que ixca en be.

Y ben pensát, ¿quí no veu en este modisme lo breu, graciosa y espresiva qu’ es la llengua valenciana, y lo gráfich y sentenciós dels seus dijos y jarrades?.

Puix justétament pera qu’ els valencians se fixen més en la riquéa y galanura del seu llenguatge natíu, ham volgút nosatros fer resaltar así lo bonica y castiça d’ esta frase usada en tot lo reyne, dirigintli ademés la siguient cansó:

Anar en pèus de plom vòl dir

atentarse en lo que ú fá,

y no fero á burro barra,

com el que no sab ahon vá.

Els quals son molts, més dels que mos figurém, puix si tots ans de fer les còses, les pensárem millor, no s’ eixiríen tantes málament ó desacertades.

Lo ben pensát, sòl ser lo més acertát, diu el dijo.

NOTES.-

Dijos y jarrades: Ditxos i xarrades.

A burro barra: A més, fer una cosa a cegues, sense pensar en el resultat que donarà o sense encomanar-se ni a Déu ni al diable.

Á fi de qu’ el pòble sapia son pasát, únich mitj de voler com se deu á la tèrra del Gé (xé), aquestes narracions de Joaquim Martí i Gadea, només pretenen apropar-nos a la seua obra què escrita en un temps on les normes gramaticals actuals no existien, parla dels veïns dels pobles de les nostres comarques.

Narracions recopilades literalment per Vicent Agulló Pérez i que pertanyen al llibre de Martí Gadea Tipos, modísmes y còses rares y curioses de la tèrra del gè (xe).

(Col·lecció Biblioteca Valenciana – Librerías París – Valencia).

Més dades en els blocs Degustador de Música que recull diverses reflexions de música i paraules i Música, Festa i Parèmia per a gaudir temàticament de les nostres tradicions.

 

Comentar esta noticia

Normas de participación

Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.

La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad

Normas de Participación

Política de privacidad

Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.219

Todavía no hay comentarios

Más contenidos

Con tu cuenta registrada

Escribe tu correo y te enviaremos un enlace para que escribas una nueva contraseña.