Amb aquesta lletra l’any 1975 el cantautor valencià Raimon reivindicava una nova etapa d’esperança i de claror. I ho feia amb la seua llengua, durant molts anys silenciada, durant molts anys maltractada.

Estem en l’any 2023 i moltes coses s’han aconseguit, gràcies a governs de progrés i gràcies al fet que la nostra societat és oberta. El caràcter dels valencians porta intrínsecament lligada una obertura de mires cap a altres cultures, cap a altres formes de pensar, i aquesta sensibilitat cap al que és diferent.

Malgrat la distància en el temps, molts volen tornar a aquest silenci, antic i ben llarg. I no podem deixar mai de reivindicar la nostra llengua com a senya d’identitat. Aquella en què ens cantaven cançons de bressol, aquella amb la qual expressem els nostres desitjos i aquella en què murmurem la nostra estima. Qui veu conflicte en la nostra llengua, no veu més que foscor al seu interior. Perquè una llengua que s’estima i es transmet mai no pot dividir, sinó més bé enriquir.

Els socialistes d’Alcoi defensem la nostra llengua, i mostra d’això és la moció presentada en el darrer plenari en favor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a avalar el seu rigor i promoure la seua tasca perquè la nostra llengua cresca. Enfront d’açò hi ha un abisme. El Partit Popular d’Alcoi i Vox, com no podia ser d’una altra manera, no van donar suport a aquesta iniciativa i van avalar els desgavells del Consell valencià cap a la nostra llengua.

A tots els que la maltracten i la silencien no els podem més que recomanar que llisquen els nostres autors, que escolten la nostra música i que gaudisquen dels nostres artistes. Si, tot i això, continuen menyspreant-la, és molt probable que el problema no siga ni de la llengua ni de la cultura.

Venim d’una lluita que és sorda i constant, venim d’un silenci que romprà la gent que ara vol ser lliure i estimar la vida.

En aquest 9 d’Octubre, reivindiquem el valor de la nostra llengua i del nostre sentiment de pertinença. Feliç de parlar valencià, feliç 9 d’Octubre!