Fa molt poc temps s’obria a la ciutat un debat sobre les dates de les festes Moros i Cristians. Com ja s’ha conegut al darrer Ple Municipal, i per iniciativa del Govern d’Alcoi, s’ha instat a la Generalitat Valenciana a estudiar un canvi normatiu que permeta que Alcoi puga canviar un festiu autonòmic, mai el 9 d’octubre, i puguem celebrar el 23 d’abril. Al mateix temps quedava aprovat que les festes continuaren celebrant-se com als últims anys en cap de setmana, donat el provat èxit que han tingut tant per als visitants, com també per als alcoians i alcoianes en gaudir d’aquestes festes úniques.

Una declaració d’intencions que demostra que ens importa agermanar sensibilitats. D’una banda garantir les festes en cap de setmana per sumar quanta més gent. I d’altra, que el dia de Sant Jordi cada alcoià i alcoiana puga celebrar-ho com vulga i que aquelles persones que vulguen honrar al seu Patró ho puguen fer amb tots els honors. Perquè al fi i a la cap, Sant Jordi és de tots i al mateix temps no és de ningú en particular. La devoció a Sant Jordi no entén de colors polítics.

Les nostres festes són moltes coses: amistat, retrobaments, diversió, il·lusions compartides i també devoció. Però aquesta última no pot convertir-se en un punt d’oposició a la resta. És tan respectable com qualsevol altra i així ho hem d’entendre, però mai pot ser un punt de confrontació ni de patrimonialització.

Afortunadament, vivim a una societat plural en la qual cadascú entén la vida i les seues expressions d’una forma diferent dels altres. I és per açò que els símbols tenen un consum intern a la ciutat molt fort en el que el factor humà cap a la devoció a un patró i a una festa són evidents i estan ben arrelats.

Sense renunciar a eixos valors locals, i gràcies al treball dels alcoians i alcoianes, la festa hui en dia té un prestigi extern en un reconeixement turístic internacional i patrimonial, mitjançant el BIC. I és per açò, que el valor de reclam ha de ser quan més obert i nítid possible perquè aquesta ciutat i les seues festes continuen sent una referència. Una referència a més a més, en la que tots els sectors econòmics que la componen, incloent-hi a l’Associació de Sant Jordi, puguen veure en aquest espectacle grandiós un retorn del seu esforç.

Sols des del desconcert per no dur la iniciativa s’entén la posició del Partit Popular al darrer Ple Municipal. A l’esmentada moció presentada pel Govern s’abstenen i més tard enarboren la bandera de Sant Jordi. Aquest assumpte no es tracta de veure qui es posa la creu de Sant Jordi més gran al pit. Es tracta tan sols que cadascú puga entendre com vol celebrar les seues festes i que es continue generant un reclam potent perquè aquestes continuen sent el referent que són.

Queda palés de nou el talant i el treball de cadascú. I més enllà de patrimonialitzacions, defensem que cadascú senta la festa com considere, perquè és de tots i no és de ningú.