Célebre Centuria / Vicente Carbonell

Des que es produir el robatori del Santíssim Sagrament en el temple parroquial de la nostra vila el dia 29 de gener de 1568 i la posterior troballa dos dies després en la casa d’un vei d’Alcoi nomenat Joan Prats, diversos religiosos i historiadors han tractat d’aquest trist i controvertit episodi, d’entre els quals podem citar a Jacinto Busquets Matoses al escribir sobre el patriarca San Juan de Ribera, a Fray Jaime Jordán o a Fray Jaime Bleda, mencionats per Gabriel Guillem García autor del Pregó de 2023.

Així mateix, també han tractat aquest deplorable succés el prevere José Vilaplana Gisbert, autor de la Historia Religiosa de Alcoy, (Capítol III: 47-92), el religiós de la Companyia de Jesús Juan María Solá amb el Sermón Histórico-Moral, predicat el 31 de gener de 1912 i Vicente Carbonell amb la Celebre Centuria que ens ha transmés la història a traves de la seua crònica, (Cap. II: 36-71).

Amb el cronista de l’Associació de Sant Jordi José Moya i Moya, podem gaudir amb el seu carismàtic Libro de Oro de la ciudad de Alcoy de diversa documentació del succeït, en el que a més, adjunta (al igual que José Vilaplana) les actes escrites en llengua valenciana pels notaris Visent Sisternes i Gaspar Cantó (pàg, 243-255) sense oblidar per descomptat, el contingut del capítol II, pàg 144-157 del volum Alcoi, sociedad, fiestas, devociones, iconografia fonamentat per Josep Lluis Santonja.

Sabent bé que altres autors han tractat amb profunditat aquests fets, dels quals enguany se celebra el 456 aniversari, he volgut aportar a l’esdeveniment una narració de Joaquim Martí i Gadea, escriptor, folklorista i rector nascut en la veïna població de Balones el 15 de juliol de 1837, que a més de desenvolupar amb molta fe i molta gana la seua llavor pastoral i social, està considerat un dels millors representants flokloristes de la literatura valenciana, de la qual ens ha llegat una extensa producció amb la llengua que des de sempre s'ha parlat i que reflecteix graficament á fi de qu' el poble sapia son pasat, unich mitj de voler com se deu á la térra del Gé (xe) y treballar per la sehua grandea y prosperitat.

Cal destacar que d’entre la seua obra literària, gaudim en els tres volums titulats Tipos, modìsmes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè (xe), de diverses narracions que parlen d’Alcoi i dels seus veïns: Els géus d’Alcòy, El Terrer d’Alcòy, El Pont de Canaletes d’Alcòy (Viaducte de Canalejas), ..., per tant he volgut contribuir en aquestes dates, amb la següent narració que tracta d’un personatge i d’un fet molt borrascós com va ser aquest robatori de diversos objectes sagrats entre els quals es trobava el calze amb unes 40 hòsties consagrades del temple parroquial, que posteriorment es van descobrir en casa de Joan Prats de malnom Joan Cresòl.

Joan Cresòl

Este era un francés, establit en Alcòy p’ els anys 1680 (sic), que havent tengut el mal pensament ó tentació de robar á Nostr’ Amo de la parròquia principal, y havento realiçát, el va amagar en l’ estable, colgantlo en lo fem; feren les autoritats civils y esglesiástiques moltes pesquises pera trobarlo, y per mitj d’ un milacre que feu un Jesuset de la casa, senyalant en lo ditet ahon estava y les llums que allí amanegueren, pogueren al fí encontarlo; al tal francés fon ajusticiat, l’aixada en que descolgaren el Viril se conserva encara y la trau tots ela anys en la provesó un descendent d’ aquell qu’ el descolgá, y el Jesuset está en l’ Eslesia de les mònjes, ahon se venera en gran devoció.

Com á fet històrich, molt escampát y conegut en la comarca, l’ incluím també así, dedicantli per remát esta copla:

El Jesuset del Milacre,

com li dihuen en Alcòy,

descubrí lo furt sacrílech

que va fer Joan Cresòl.

El pòble crèdul é ignorant diu qu’ eixe Joan Cresòl va representát en la figura que du la lluna quant está en lo ple, lo qual es una fábula sense fonament.

Postil·la

Viril – Vericle.- Recipient format per dos cercles de vidre voltats d’un marc d’or, dins el qual es posa l’hòstia per exposar-la a l’adoració dels fidels.

Volia Chuan Cresol

estar en mich de la lluna;

y el tio Roig de Batol,

diu: -Ara et portaré á una;

y el va dur á un carosol.