Dijous Sant és a Alcoi el dia del silenci. Enguany compleix 60 anys de participació en la setmana de passió de la ciutat. Sobre les 21h, després de la celebració en la Parròquia de Sant Maure i Sant Francesc i del trasllat de la imatge del Crist Crucificat al seu tron, arriba el moment de traure al carrer un dels actes amb més arrelament en la tradició religiosa a Alcoi: la Processó del Silenci.

Organitzada per la Confraria del Crist Agonitzant, és una mostra de fe i recolliment col·lectiu. Si la Setmana Santa de manera general és un període de reflexió per als creients catòlics, estem front el moment més important en la introspecció religiosa.

Comença en l'església de Sant Vicent i Sant Antoni, en el lloc que tots els alcoians coneixem com ‘El Partidor’, el punt exacte on s’inicien bona part dels actes tradicionals, com les entrades de moros i cristians. Des d’ací continua per la Font Redona a Sant Nicolau, la plaça d’Espanya, el carrer Major, la plaça del Fossar, per on entra en l'església de Santa Maria.

Els participants avancen amb passos decidits i sincronitzats per davant de centenars de fidels amb els seus rostres expressant una combinació de devoció i reverència en un silenci absolut sols trencat pel soroll de les passes de les persones que porten les imatges, la tènue música processional i la campaneta avisant que el pas reempren la marxa.

Darrere de l’estendard de la confraria passeja la primera de les imatges que participen en aquest seguici, la Mare de Déu de la Solitud. La tradició catòlica sintetitza en aquesta Verge el mal que li va fer la separació al veure el seu fill en la creu. És una iconografia tradicionalment relacionada amb la protecció, especialment amb fenòmens com les grans pluges i tempestes, pel què és habitualment venerada entre els pobles amb relació amb la mar.

Els portadors van amb capa tapada per un tercerol blanc amb l’escut de la confraria brodat, una espècie de caputxa que no acaba en punta. La resta de la indumentària està composta per una túnica marró. Darrere, la Banda de Tambors y Cornetes de la pròpia confradia marca la cadència rítmica a cada pas.

El silenci que envolta la processó és tangible, commovedor en la seua profunditat i significat. És un recordatori del sacrifici de Crist i una oportunitat per a la contemplació personal. A més, la Processó del Silenci també serveix com a punt de trobada per a la comunitat, reunint a persones de diferents orígens i edats.

Molts d’ells van darrere de la imatge de la Mare de Déu de la Solitud en funció de companyia, il·luminant els carrers amb els seus ciris encesos. La cera fosa caent gota a gota sobre el paviment impregna el recorregut d’una olor que connecta en el cervell amb el record de tantes i tantes celebracions com aquesta.

A totes aquestes sensacions es suma la de la música. De quan en quan, en les parades dels passos, sobre el silenci sona una veu cantant una saeta. Una sensació de pau i unitat impregna l'aire. Són notes que, com va dir Machado, "porten a la memòria del poble els passatges de la passió i mort de Jesucrist, cobles disparades a manera de fletxes contra l'empedrat cor dels fidels".

Algun penitent amb cara tapada transportant la creu i ‘manoles’ de la confraria tanquen l’espai intermedi entre la Mare de Déu de la Solitud i la segona de les imatges tretes en processó en aquesta jornada: el Crist Crucificat. Al ritme dels sons de l’Agrupació Musical Serpis d’Alcoi, confrares amb túnica marró i capirot blanc fan l’escolta al pas, portat per companys també amb túnica marró, però amb tercerol blanc.

Autoritats religioses i civils tanquen el seguici. Queda tot preparat per al Divendres Sant. Totes les imatges que han anat desfilant durant la setmana esperen en Santa Maria per a la processó del Sant Enterrament, organitzada de manera conjunta per tres de les quatre confraries alcoianes.