Arriba el moment més important de la Setmana Santa, ritual sagrat per a les persones amb sentiments religiosos i ritual ancestral per a aquells que valoren la tradició transmesa al llarg de les generacions. Per a tots, emotiva manifestació cultural del que som i del que hem sigut, síntesi dels llegats de tants pobles que conformen el nostre ser actual.

La processó del Sant Enterrament també és la suma, és l’explicació completa de tot el que s’ha contat en cada moment de la setmana de passió, que no deixa de ser la pràctica didàctica de la història que ha conformat la nostra civilització. Per això, a Alcoi l’organitzen quatre de les cinc confraries i és l’oportunitat per a veure com passen pels carrer del centre històric totes les imatges.

Una vegada acaben els Sant Oficis de Divendres Sant en l’església de Santa Maria, a les 20h i amb la nit ja tancada, ixen al carrer els primers passos. El Gremi dels Llauradors - Pare Jesús de Natzarè, la Confraria del Crist Agonitzant i la Confraria Cristo Jacent - la Mare de Déu dels Dolors organitzen amb fervor religiós cada any aquesta processó, la representació vívida i solemne de la passió i mort de Jesucrist. El seu transcórrer les passejarà pels carrers Pintor Casanova (Major), Sant Blai, Sant Tomàs, L’Escola, Mossén Torregrossa, Sant Francesc, plaça Ramón y Cajal, Sant Nicolau i plaça d’Espanya, fins tornar al punt de partida.

La creu processional, la creu d’altar sobre pal de l’església de Santa Maria obri el seguici devot de mans, normalment, del seu sagristà. És un antic costum que simbolitza l’edifici ‘material’ que ix al carrer fent de guia al temps que convida a la participació social i espiritual.

Unes Manoles precedeixen a una fila confrares abillats amb el vestit per a l’ocasió del Gremi de Llauradors – Jesús el Natzarè: antifaç en forma de capirot blanc amb l’escut brodat i túnica morada i daurada. Darrere, la imatge del Natzarè amb la Creu al muscle portada per carregadors amb la cara descoberta, vestit i corbata negra en mostra de dol. Marca el pas el Grup de Dolçainers i Tabalers La Degollà d’Alcoi.

La Confraria del Crist Agonitzant trau al carrer dos passos. Davant, la Mare de Déu de la Solitud amb la corona d’espines que ha arreplegat del cap del fill en la mà. Representa el mal que li va fer la separació al veure el seu fill en la creu. És una iconografia tradicionalment relacionada amb la protecció. La duen al muscle confrares amb el tercerol blanc amb l’escut de la confraria brodat, una espècie de caputxa que no acaba en punta i túnica marró.

Darrere la Banda de Tambors i Cornetes de la pròpia Confraria del Crist Agonitzant creen amb els ritmes i els silencis l’acompanyament emocional propi d’un soterrament. Als costats, i des del principi de la processó, fidels amb ciris construeixen una doble escolta a tota la desfilada.

El segon dels passos d’aquesta confraria és el que li dona nom. El Crist Agonitzant ens assenyala l’angoixa i el patiment de Jesucrist abans d’abandonar la vida terrenal, acompanyat per Maria i per el jove apòstol Sant Joan. Els carregadors van igual abillats que els seus germans baix el tro de la Mare de Déu de la Solitud.

I després del dolor arriba el moment de sintetitzar en imatges la mort de Crist. Els encarregats són els membres de la Confraria del Crist Jacent – Mare de Déu dels Dolors. La primera en processionar és la Dolorosa, portada sols per dones, vestides totalment de negre i amb la cara al descobert. Tal i com es representa en la iconografia tradicional, amb roba obscura i una espasa travessant-li el cor, simbolitza els set mals que va patir Maria pel seu fill: predicció del patiment de Simeón, fugida a Egipte, pèrdua de Jesús en el temple, encontre en el Calvari, crucifixió, descens de la creu i sepultura. Ve a ser una figura que anima al consol a tots aquells que pateixen en algun moment de la seua vida.

Els dolçainers i tabaleters del Grup Sant Jordi ofereixen el recolzament musical enmig dels dos trons d’aquesta confraria. De seguida arriba la imatge de Crist en la creu ja mort. El traslladen germans amb túnica negra i marró clar, cobert el cap amb caputxa i cara a l’aire.

Per acabar de narrar la història, la processó continua amb la imatge de Crist Jacent gitat sobre un llençol blanc en mig taüt de fusta. Precedint-lo, unes Manoles amb mantellina negra, com ha de ser per tradició en un dia de dol. Uns confrares porten en coixins de vellut grana els elements de la crucifixió: la corona d’espines i els claus.

Les autoritats religioses i civils tanquen l’acte en senyal de respecte abans de que la Societat Musical Nova d’Alcoi atorgue tota la solemnitat musical que tenen les marxes processionals que interpreten.